Francesco Geminiani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Francesco Geminiani

Francesco Geminiani (Lucca, Toscana, Itàlia, 5 de desembre de 1687 - Dublín, Irlanda, 17 de setembre de 1762) fou un compositor i violinista italià. Possiblement alumne de Corelli, establí la pauta de la música instrumental fins a finals del Barroc.

Després de la mort de Henry Purcell a finals del segle XVII, Anglaterra es quedà sense figures destacables en el camp musical, i foren compositors estrangers els que al llarg de tot el segle XVIII marcaren en aquest país el gust i l'evolució en llurs aspectes diversos: [[ Giovanni Bononcini]] en l'òpera, Händel en la música religiosa, i Giuseppe Sammartini i -especialment- Francesco Geminiani en la música instrumental.

Francesco era fill d'un violinista de la capella palatina local. Aviat passà a Milà per ampliar estudis amb Carlo Ambrogio Lunati, Il gobbo (el geperut). A Lucca exercí després com a violinista en la Capella de la Signoria. El 1711 marxà com a primer violí a Nàpols, on entrà en contacte amb Alessandro Scarlatti. S'ha dit que abans de passar a aquesta ciutat potser va estudiar a Roma amb Arcangelo Corelli, però no hi ha evidència d'això. En qualsevol cas el cert és què Geminiani, més que Händel, fou l'encarregat de transmetre a Europa -i especialment a Anglaterra- el gust per l'estil corellià.

Poc temps després d'arribar a Londres el 1714, Geminiani publicà, el 1716, llur, Op. 1: una col·lecció de Sonates per a violí i continuà aprofitant l'èxit de que gaudia l'Op. 5 de Corelli. Altres esdeveniments dignes de menció de la seva vida londinenca són el seu nomenament com a director de la Philo Musicae et Architecturae Societas Apollinis, una especie de germandat artística maçònica, i llur encarcerament per deutes de negocis, resolt mercès a la intercessió del comte d'Essex.

Icona de la Música Barroca

El 1731 aparegué la que hauria de ser la seva obra teòrica més important i transcendental: The Art of playing the violin i el 1732 la primera serie de Concerti grossi, en la que continua la tradició seria i contrapuntística de Corelli, excepte en el que es refereix a la distribució dels instruments entre ripieno (farciment, massa orquestral) i concertino (petit grup de solistes). En lloc del trio de solistes clàssic de les obres de Corelli, Geminiani prefereix un quartet, i així integra la viola dintre del concertino excloent-la del ripieno.

L'any següent d'aquesta publicació, Geminiani es traslladà a Dublín en gira de concerts. El 1740 passà per parís, i tornà finalment a Londres el 1741. Entre 1749 i 1755 actuà com a concertista a París, on va veure així mateix representat el 1754 el seu ballet La fôret enchantée. Mentres tant havia publicat ja la majoria dels seus Opus: dues col·leccions de Sonates per a Violí, Op. 4 (1739) i Op. 5 (1746), així com els Concerti grossi (1743). totes llurs obres posteriors (Sonates en Trio, Sonates per a violoncel i per a teclat) no són més que arranjaments o reelaboracions de les seves obres anteriors, de forma semblant als Concerti grossi que va fer a partir de Sonates per a violí i Sonates en Trio de Corelli, servint-se de l'èxit de les composicions originals.

Amb aquest esperit comercial de Geminiani es relacionen la gran quantitat d'obres teòriques i de divulgació per aficionats que d'ell es conserven. Altres obres didàctiques seves són:

  • Rules for playing in taste on the Violin, German Flute, Violoncello and Harpsichord (1739)
  • Guida Harmonica (1742)
  • A Treatise of good taste in the Art of Music (1747)
  • The Art of Accompaniament (1755)
  • The Harmonical Miscellany (1755).

Totes elles són d'una gran vàlua per a conèixer el gust musical de mitjans del segle XVIII.

El 1759 Geminiani tornà a Dublín per a visitar el seu deixeble Mattew Dubourg, mestre de capella en la capital irlandesa, i allí morí el dia 17 de setembre de 1762.

L'estil de Geminiani ja era acadèmic en la seva època, i per a ell l'estètica corelliana arrelà en la conservadora Anglaterra fins el punt de suposar en llast que feu endarrerir l'entrada del Classicisme en aquest país respecta a la resta d'Europa. Però el mèrit indiscutible de Geminiani recau, potser, en haver divulgat la tècnica violinística italiana a través dels seus alumnes i de llurs escrits teòrics, que aprofitaren per igual els tradicionalistes i els renovadors.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

  • 1687 Neix a Lucca el 5 de desembre
  • 1706 Intensa activitat com a violinista i director de l'orquestra del Teatre de Lucca fins 1710
  • 1711 Primer violí i director en el Teatre de l'Òpera de Nàpols fins 1714
  • 1714 S'estableix a Londres
  • 1733 Viu a Dublín fins 1740
  • 1749 Segueix amb la seva costum de canviar de residència, instal·lant-se a París fins 1755
  • 1754 Munta amb gran èxit, en les Tulleries, la seva peça fantàstica Le fôret encahntée
  • 1759 És nomenat director de l'orquestra del comte Charles Coote
  • 1760 Fixa llur residència definitivament a Dublín
  • 1762 Mor a Dublín el 17 de setembre

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom núm. 1 pags. 15 i 16 de Los Dioses de la Música 93


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Geminiani