Francesco Graziani
| Francesco Graziani | ||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Francesco Graziani | |
| Sobrenoms | Ciccio |
|
| Data de naixement | 16 de desembre de 1952 | |
| Lloc de naixement | Subiaco (Itàlia) | |
| Equip | ||
| Posició | Davanter | |
| Equips juvenils | ||
| 1967-1970 | Bettini Quadraro | |
| Equips professionals | ||
| Anys | Equip | PJ (gols) |
| 1970-1973 1973-1981 1981-1983 1983-1986 1986-1988 |
Arezzo Torino Fiorentina Roma Udinese |
48 (11) 221 (97) 52 (14) 57 (12) 33 (8) |
| Selecció nacional | ||
| 1975-1983 |  Itàlia |
64 (23) |
| Equips entrenats | ||
| 1989-1990 1990-1991 1991-1992 2001-2002 2003-2004 2004-2006 |
Fiorentina Reggina Avellino Catania Montevarchi Cervia |
|
|
1 Partits jugats i gols només a la Lliga. |
||
Francesco Graziani (Subiaco, Laci, 16 de desembre de 1952) fou un futbolista italià i posterior entrenador.
Graziani començà la seva carrera a l'Arezzo.[1] Més tard fou el líder del darrer títol de lliga assolit pel Torino, club on jugà entre 1973 i 1981. A més de la lliga de 1976 fou màxim golejador de la lliga italiana de futbol de 1977 amb 21 gols. Més tard jugà a l'ACF Fiorentina (1981-1983) i a l'AS Roma (1983-1988). En aquest darrer club guanyà dues copes d'Itàlia i fou finalista de la Copa d'Europa de futbol, essent derrotat a la final pel Liverpool des del punt de penal. El seu darrer club fou l'Udinese. En total disputà 353 partits i marcà 130 gols a la Sèrie A.
Amb la selecció italiana disputà el Mundial de 1978 a l'Argentina i el de 1982, on es proclamà campió del Món. També disputà l'Eurocopa de futbol de 1980. En total marcà 23 gols en 64 partits amb la selecció.[2]
Graziani entrenà diversos clubs italians, la majoria modestos. Dirigí la Fiorentina el 1989, Reggina el 1990, Avellino el 1993 i Catania, club aquest a qui ascendí a la Sèrie B el 2001-2002.
Palmarès [modifica]
- Lliga italiana de futbol: 1976
- Copa italiana de futbol: 1984, 1986
- Copa del Món de futbol: 1982
