Francesco Manfredini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Francesco Manfredini
Façana de la catedral de Pistoia on Manfredini i feu de mestre de capella fins la seva mort.
Façana de la catedral de Pistoia on Manfredini i feu de mestre de capella fins la seva mort.
Estil: Barroc
Naixença: 26 de juny de 1684
Pistoia (Toscana)
Defunció: 6 d'octubre de 1762
Pistoia
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Activitat principal: Compositor

Fites

1703 Fins aquesta data és el primer violí en l'Accademia dello Spirito Santo de Ferrara
1704 Treballa a Sant Petroni, de Bolonya, fins el 1711, i és nomenat membre de l'Accademia Filarmonica
1719 Compon per a BolonyaOratorio San Filippo Neri trionfante
1727 Fins aquests anys és mestre de capella a Munic en la cort del duc de Baviera
1728 Compon per a Bolonya el seu Oratorio Tommaso Moro

Francesco Manfredini (Pistoia, Toscana, 22 de juny de 1680 - 6 d'octubre de 1748) fou un compositor italià del Barroc.

Malgrat la seva reduïda producció, Manfredini és un dels grans representants de l'última etapa de l’"Escola Bolonyesa", d'importància crucial en el desenvolupament instrumental del Barroc. Manfredini, al costat de Giacomo Perti (1661-1756) i Domenico Alberti (1710-1740), tanca l'època més brillant de l'escola musical iniciada per Maurizio Cazzati (1620-1677) en la ciutat de Bolonya. Ja se’n parla d'aquesta en els compositors abans mencionats, però s'ha de recordar que, encara que aquesta és la més antiga de les diferents escoles del Barroc italià, Manfredini sabé unir en la seva evolució de forma harmoniosa la tradició i la sobrietat corellianes amb la inventiva i originalitat de l'Escola Veneciana representada per Antonio Vivaldi (1678-1741).

Trasllat a Bolonya[modifica | modifica el codi]

Ben aviat es traslladà de la seva vila nadiua a Bolonya, on es formà sota la guia de Perti i de Giuseppe Torelli (1658-1709). El 1704 entrà a formar part de l’"Accademia Filharmònica" i actuà ja en la cèlebre orquestra de la basílica de Sant Petroni al costat dels compositors més famosos de la zona. També arribà esser primer violí en l’"Accademia dello Spirito Santo" de Ferrara.

Primeres publicacions[modifica | modifica el codi]

Aquest mateix any publica les seves primeres obres: els Concertini per Camera a violino a violoncelo o tiroba, Op. 1; i cinc anys més tard, el 1709 el seu Op. 2: les Sinfonie da chiesa a due violini col basso per organo e una viola a beneplacito, con una Pastorale per il Santissimo Natale. En aquestes dues col·leccions Manfredini suggereix una subtilesa de denominació no gaire generalitzada: <Concertino> no implica una forma instrumental determinada, sinó que és un terme que suggereix un estil da camera, mentre que Simfonia suposa estil da chiesa.

Pel que respecta a la instrumentació, l’Op. 1 consisteix en Sonates a solo (violí i continu) i l’Op. 2 en Sonates a Trio (dos violins i continu). El curiós del cas és que, com ja es dóna en alguns autors anteriors, les obres poden ser interpretades amb més o menys instruments segons les possibilitats materials del conjunt musical. Existeixen, inclús en el cas de l’Op. 2, veus subordinades que poden ser executades o suprimides ad libitum si és necessari.

Trasllat a la Baviera[modifica | modifica el codi]

Vers el 1711 Manfredini es traslladà a la cort bavaresa de Maximilià II Manuel, on va poder contactar amb compositors com Agostino Steffani (1654-1728), compositor de Cantates i música vocal, o amb Evaristo Felice dall’Abaco, compositor de música instrumental i deixeble d'Arcangelo Corelli. Manfredini va romandre a Munic fins al 1772, i fou durant aquest temps quan es publicà a Bolonya la seva obra més important: els Concerti a due violini e basso continuo obbligato, e due altri violini, viola e basso di rinforzo ad arbitrio, con una Pastorale per il Santissimo Natale (1718). Es tracta d'una recopilació de dotze Concerti grossi en estil netament bolonyès, dintre de la línia de Torelli, però en els que ja si deixa sentir la influència de l'estil més modern (l'Escola Veneciana).

El fill[modifica | modifica el codi]

L'etapa final de la vida de Manfredini no és massa clara. Segons sembla tornà Pistoia, on fou mestre de capella i on va néixer –el 22 d’octubre de 1737-- el seu fill Vincenzo, que arribaria a ser mestre de capella imperial a Sant Petersburg. Vincenzo és principalment conegut per la seva obra Difesa della musica moderna e dei suoi celebri esecutori (1788), en la que, polemitzant amb el jesuïta espanyol Esteban de Arteaga i amb Martini, defensa la teoria de l'evolució històrica de la música, coincidint amb els punts de vista progressista d'Eximèn.

Francesco Manfredini morí ocupant el modest i poc brillant caàrrec de mestre de capella de la seva ciutat natal l'any 1762.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]