Francis Picabia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francis Picabia

Francis-Marie Martínez de Picabia (París, 1879 - París, 1953) va ser un pintor francès. Va practicar tant la pintura com el grafisme i, fins i tot, l'escriptura i la poesia. Fill de mare francesa i pare espanyol, va militar al moviment dadaista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Estudià a l'Escola de Belles Arts i l'Escola d'Arts Decoratives de París, on va rebre una forta influència de la pintura impressionista, fauvista i abstracta, destacant el seu gust per Camille Pissarro i Alfred Sisley. Entre els anys 1909 i 1911 va estar vinculat al cubisme i fou membre del grup "PUTEAUX", on va establir amistat amb Marcel Duchamp.

L'esclat de la Primera Guerra Mundial va portar-lo a Catalunya, junt amb altres artistes que buscaven un refugi lluny del trasbals d'un París amenaçat, com Olga Sacharoff, Otho Lloyd, Serge Charchoune, Hélènne Grounhof, Albert Gleizes, Marie Laurencin i els Delaunay. Tots ells van venir a Catalunya entre el 1915 i el 1917. Per a alguns dels protagonistes de la vida cultural de Barcelona, la seva arribada va ser motiu d'energies renovades, mentre que per a altres era un element de crítica. Molts d'ells van coincidir a Tossa de Mar, on anaven d'excursió o de vacances. Els primers a alternar les estades van ser Sacharoff i Lloyd, però poc després s'hi van afegir els avantguardistes estrangers que havien arrelat a Barcelona.[1]

El 1913 viatjà als Estats Units, on entrà en contacte amb el grup dadà americà, participant en l'exposició de l'Armory Show i fundant junt amb Duchamp i Ray la revista predadaista 291. Va publicar el primer número de la revista ja plena i conscientment dadaista 391 a Barcelona l'any 1916 amb la col·laboració d'Apollinaire, Tristan Tzara,Man Ray i Jean Arp. Després d'un temps a la Costa Blava on la seua obra va estar fortament influïda pel surrealisme, imperant el to humorístic particularment provocatiu, tornà a París i crea, junt amb André Breton, la revista 491. Aleshores, l'any 22, va abandonar el dadaisme, moviment del què havia estat un dels principals propagadors.

La influència de Picabia és fonamental com a introductor dels moviments vanguardistes i de l'art modern al continent americà, més concretament a Nova York. Picabia va ser un home obert a totes les noves corrents i va refusar de lligar-se exclusivament a un sol tipus d'expressió. Així, tindrà períodes lligats al futurisme, a la figuració i, a partir de 1945, a l'abstracte.

Amant de les festes i dels cotxes (va col·leccionar vora 150), va arruïnar-se, la qual cosa l'impulsà a pintar nombrosos petits llenços de diversos gèneres, de vegades inspirats en revistes pornogràfiques.

També va conrear, de manera més personal i no tant professional, la poesia.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Caoutchouc. 1909, aquarel·la sobre paper, 46 x 61,5 cm. Museu d'Art Modern de París. Considerada una de les obres fundadores de l'art abstracte
  • Udnie. 1913, oli sobre llenç, 290 x 300 cm. Museu Nacional d'Art Modern de París
  • Edtaonisl. 1913, oli sobre llenç, Institut d'Art de Chicago.
  • Flirt. Materials diversos (plom, fil d'aram, palla...) sobre llenç, 92 x 73 cm. Subastat en 2004 per 908.238 €.

Escrits[modifica | modifica el codi]

  • Poèmes, publicat a París el 2002
  • Écrits critiques, publicat a París el 2005

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francis Picabia
  1. «Culturcat». web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: 11 octubre 2012].