Francisco Ascaso Abadía

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francisco Ascaso)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Francisco Ascaso
Làpida d'Ascaso al Cementiri de Montjuïc

Francisco Ascaso Abadía (Almudévar, província d'Osca, 1 d'abril de 1901 - Barcelona, 20 de juliol de 1936) fou un anarquista aragonès, militant de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Va treballar de cambrer a Saragossa i el 1922 es traslladà a Barcelona. Allà es va fer amic inseparable de Buenaventura Durruti, i ambdós constituïren, juntament amb García Jover, Ricardo Sanz García, Aurelio Fernández, Joan García Oliver i altres, el grup d'acció directe Los Solidarios, més tard anomenat Nosotros.

Fou acusat de la mort del cardenal Soldevila i fou empresonat el juny de 1923. El desembre de 1923 organitzà una fugida i marxà a França, des d'on organitzà un atemptat contra el rei Alfons XIII el juny de 1926, que fou descobert per la policia francesa i altre cop fou empresonat.

Fou un dels fundadors de la FAI el 1927, però va romandre a l'exili a Cuba i Mèxic fins la proclamació de la Segona República Espanyola. Es va implicar en intents insurreccionals i participà en l'intent de revolta a l'Alt Llobregat de gener de 1932, raó per la qual fou deportat a Villa Cisneros (Sàhara Espanyol) i Fuerteventura.

Quan va tornar a Catalunya va ser secretari del comitè de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRTC) l'any 1934 i col·laborà al diari Solidaridad Obrera, des d'on atacà els responsables dels fets de Casas Viejas. Fou empresonat novament a València fins el febrer de 1936, i aleshores participà en el IV congrés confederal de la CNT de Saragossa (maig de 1936) com a representant del Sindicat Fabril i Tèxtil de Barcelona.

Fou nomenat cap del comitè regional de la CNT a Catalunya. En produir-se la sublevació militar de juliol de 1936 que donà lloc a la Guerra Civil Espanyola, es posà al capdavant de les milícies populars al costat de Buenaventura Durruti.

Va caure mort el 20 de juliol de 1936, quan intentava assaltar la caserna de les Drassanes de Barcelona. Els militants de CNT el consideraren d'aleshores ençà el primer heroi i màrtir anarquista de la guerra civil.

[modifica] Enllaços externs

Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües