Francisco Asorey

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Placa en bronze amb l'efígie de Francisco Asorey en el monument erigit a la seva memòria enfront de la seva casa natal a Cambados, Pontevedra, és obra del seu deixeble i amic, Joaquín Gil Armada.

Francisco Asorey González (Cambados, Pontevedra, 4 de març de 1889 - Santiago de Compostela, La Corunya, 2 de juliol de 1961), comunament citat com Asorey, va ser un escultor espanyol, considerat per alguns crítics com una de les figures més rellevants de la renovació de l'art escultòric espanyol del segle XX. De nen ja havia destacat en la realització d'imatges de Crist i sants de fusta.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Cambados, a la vora de la Ria d'Arousa, Asorey va estudiar al col·legi dels Salesians a Sarrià (actualment un barri de la ciutat de Barcelona) i posteriorment en el de Barakaldo ( Biscaia), on va ser professor de dibuix de 1906 a 1909. En Baracaldo també va tenir un important taller d'imatgeria. Amb la seva obra Viuda del Pescador, fruit d'aquest taller, Asorey va obtenir la segona medalla de l'Exposició Regional Gallega celebrada a Santiago de Compostel·la l'any.[1]Va passar després a Madrid, on va realitzar els seus primers encàrrecs d'importància; a disgust amb l'ambient artístic de la capital es va traslladar a Santiago de Compostel·la el 1918, havent obtingut plaça com a escultor anatòmic de la facultat de medicina, on va viure fins a la seva mort. El 1919 es va casar i va començar a enviar les seves obres a les Exposicions Nacionals, obtenint gran èxit de crítica.

Obra (selecció)[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Asorey Modifica l'enllaç a Wikidata