Francisco Bergamín y García
 (1922)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 octubre 1855 Campillos (Província de Màlaga) |
| Mort | 13 febrer 1937 (81 anys) Madrid |
 Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació | |
| 4 desembre 1922 – 7 desembre 1922 ← Joaquín Fernández Prida – Santiago Alba Bonifaz → | |
| Ministre d'Hisenda | |
| 8 març 1922 – 4 desembre 1922 ← Francesc Cambó i Batlle – Juan José Ruano de la Sota → | |
 Ministre de la Governació | |
| 5 maig 1920 – 1r setembre 1920 ← Joaquín Fernández Prida – Gabino Bugallal Araujo → | |
| Ministre d'Educació, Cultura i Esports | |
| 27 octubre 1913 – 11 desembre 1914 ← Joaquín Ruíz Giménez – Gabino Bugallal Araujo → | |
 Senador al Senat espanyol | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | diplomàtic, periodista, polític, assessor legal |
| Partit | Partit Conservador |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Rosario Gutiérrez López |
| Fills | José Bergamín Gutiérrez, Rafael Bergamín Gutiérrez |
Francisco Bergamín y García[1] (Campillos, província de Màlaga, 6 d'octubre de 1855 - Madrid, 13 de febrer de 1937) va ser un advocat i polític espanyol, ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, de Governació, d'Hisenda i d'Estat durant el regnat d'Alfons XIII.
Biografia[modifica]
Casat amb Rosario Gutiérrez López, va tenir tretze fills, entre ells l'escriptor José Bergamín[2] i l'arquitecte Rafael Bergamín.
Periodista en la seva joventut, com a polític va arribar a ser diputat per la seva ciutat d'origen. Va ser, a més, catedràtic —va ingressar molt jove en l'escalafó de Comerç, amb 25 anys, i va formar part del Claustre de professors de l'Escola de Comerç de la capital— i jurista. Es va exercir com a degà del Col·legi d'Advocats de Madrid.
Catedràtic de Dret Mercantil des de 1895, va ser membre del Partit Liberal Conservador. Va iniciar la seva carrera política com a diputat per Màlaga en les eleccions de 1886, escó que tornaria a obtenir en les successives fins a passar, en 1914, al Senat com a membre vitalici.
Va ser director general d'Hisenda en el Ministeri d'Ultramar, vicepresident del Congrés i conseller d'Instrucció Pública; Eduardo Dato el va nomenar ministre d'Instrucció Pública i Belles arts (27 d'octubre de 1913 - 11 de desembre de 1914), de Governació (5 de maig - 1 de setembre de 1920), d'Hisenda (8 de març - 4 de desembre de 1922) i, finalment, des d'aquesta última data ocuparà per sol tres dies la cartera de ministre d'Estat. D'ell escriuria José Ortega y Gasset a El Sol, el 12 de maig de 1920: "En el gabinet hi ha dos homes infinitament intel·ligents i infinitament temibles: un és el senyor Bergamín, un malagueny fred". El Col·legi Bergamín de Màlaga, fundat en 1916,[3] fou batejat amb el seu cognom en honor seu.[4]
Referències[modifica]
- ↑ https://www.senado.es/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=HISE&DOCN=000000382
- ↑ Biografia de José Bergamín Arxivat 2007-10-10 a Wayback Machine., al portal de la Fundació Miguel Hernández, s/d; accés 29.07.2013
- ↑ El colegio público Bergamín celebra este mes su 90.º aniversario, Sur, 02.05.2006; accés 29.07.2013
- ↑ Colegio Bergamín: Medalla de la Ciudad de Málaga y otras cosillas más, El Copo de Pepe, 26.01.2011; accés 29.07.2013
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Bergamín y García |
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joaquín Ruíz-Giménez |
Ministre d'Instrucció Pública 1913-1914 |
Succeït per: Gabino Bugallal Araujo |
| Precedit per: Joaquín Fernández Prida |
Ministre de la Governació (maig-setembre) 1920 |
Succeït per: Gabino Bugallal Araujo |
| Precedit per: Francesc Cambó i Batlle |
Ministre d'Hisenda (març-desembre) 1922 |
Succeït per: Juan José Ruano de la Sota |
| Precedit per: Joaquín Fernández Prida |
Ministre d'Estat (desembre) 1922 |
Succeït per: Santiago Alba Bonifaz |
| Precedit per: Augusto González-Besada y Mein |
 Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1919-1923 |
Succeït per: Felipe Clemente de Diego Gutiérrez |
