Francisco Escudero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Francisco Gabriel Escudero i Martínez».

Francisco Escudero García de Goizueta (Zarautz, 13 d'agost de 1912Sant Sebastià, 7 de juny de 2002) va ser un compositor basc.

Des de molt petit i fins als dotze anys, va ser membre de la banda municipal de la seva localitat nadiua com a flautista i oboè. Posteriorment estudià amb Beltrán Pagola en el Conservatori de Sant Sebastià, des de la seva fundació l'any 1928. Aquest mateix any estrenà les seues Cinco piezas para orquesta de cuerda.

L'any 1931 es traslladà a Madrid per estudiar al conservatori de la capital amb Conrado del Campo. L'any següent va rebre una beca per a estudiar a França i Alemanya, països on ampliaria els seus coneixements de composició i direcció d'orquestra amb els mestres Paul Le Flem, Paul Dukas i Albert Wolff.

Abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la producció musical d'Escudero ja era considerable, amb obres com una simfonia, un poema simfònic i un Quartet de corda, enregistrat i interpretat en moltes ocasions.

Després de la contesa destaquen dues sèries de cançons populars. El 1944 va compondre obres significatives com el ballet Sueño d'un bailarin, on palesava un bon ús dels materials abstractes, o el poema coral Ay de mi Alhama, de tint musical nacionalista. El 1954 fou nomenat director de la Sociedad Coral Bilbaïna, fruit d'aquests anys són l'Himno de San Mamés, i la Missa en re.

El següent període de la seua obra s'inicià amb el reeixit Concierto Vasco per a piano i orquestra, que fou premiat en el concurs homenatge a Manuel de Falla el 1947 i estrenat per l'Orquestra Nacional d'Espanya sota la batuta d'Ataúlfo Argenta. En aquest concert, que determinà la seva línia futura, Escudero utilitzà materials bascos i els hi donà un tractament similar als dels seus contemporanis Guridi o Usandizaga. L'any 1948 ocupà la càtedra d'Harmonia i Composició en el Conservatori de Sant sebastià.

Les primeres obres d'aquesta nova fase, en què compaginà pedagogia i composició, foren el seu oratori Illeta, de 1953, en què aconseguí una gran expressivitat, i el poema simfònic Aránzazu (1956), una visió romàntica sobre materials nacionalistes. Illeta rebé un premi de la Diputació de Guipúscoa en el centenari de la mort d'Iparraguirre. La seua tasca com a director fou intensiva en aquests anys, en què es va fer càrrec de la Banda Municipal de Sant Sebastià (1960-1969), l'Orquestra de Cambra de Guipúscoa i l'Orquestra Simfònica del Conservatori.

L'any 1963, i després de cinc anys d'esforç, finalitzà l'òpera Zigor, que fou interpretada per l'Orquestra Simfònica de Viena el 1967. En aquesta obra va intentar treballar un material derivat del folklore basc i mostrà en alguns fragments una gran independència d'escriptura, que superava en molts casos els plantejaments musicals que havia utilitzat en les seues anteriors obres de caràcter nacionalista.

En la dècada del 1960 rebé encàrrecs de diverses institucions espanyoles; tal com és el cas del Concert per a violoncel i Orquestra, escrit per encàrrec de l'Orquestra Nacional d'Espanya l'any 1972, o la Simfonia sacra, composta amb motiu de la inauguració de l'orgue del Palau de la Música Catalana. En aquesta simfonia, una de les obres més significatives de la seva carrera, Escudero desenvolupà un discurs més formal i descriptiu, i assolí una construcció molt acurada i una estructura polifònica de gran solidesa. Per altra banda, en el Concert per a violoncel i Orquestra seguí un estil eclèctic i progressista proper al del compositor Xavier Montsalvatge, però aportant sempre la seua empremta personal.

En la següent dècada escriví també obres per encàrrec, com l'oratori San Juan Bautista, a petició de l'Ajuntament de Zarautz, i l'òpera Gernika, estrenada a Bilbao per a commemorar el 50 aniversari del bombardeig de la localitat biscaïna de Gernika.

En els últims anys han estrenat les seves obres, entre altres agrupacions, l'Orquestra Simfònica de Bilbao i l'Orquestra Simfònica de Galícia.

La Quinzena Musical Donostiarra li ha dedicat un especial interès, estrenant-se obres seves en les últimes edicions.

Actualment la família del compositor està centrada en la labor de publicar les obres anteriorment no editades, a més de gestionar el seu llegat. Segons la crítica especialitzada, l'obra d'Escudero disposa de prou elements com per ser considerada una de les més valuoses del segle XX. La poc propícia situació cultural d'Espanya durant molts anys, així com la manca d'una cultura musical clàssica de pes en l'últim tram del segle XX, han impedit la major difusió d'una música que en altres països europeus gaudiria d'unànime acceptació i impuls.

Pel que fa a la seua tasca docent cal dir que dirigí el Conservatori Superior Municipal de Música de Sant Sebastià. En aquest període, el 1979, fou quan a l'històric conservatori donostiarra li fou concedida la capacitat d'impartir el Grau Superior dels estudis de música.

Són deixebles seus, entre d'altres, Xavier Jacinto, José Luis Marco, Ramón Lazkano, Ángel Illarramendi, Alberto Iglesias i la major part del professorat del Conservatori de Sant Sebastià, així com d'altres centres musicals d'Espanya.

A títol pòstum i com homenatge, l'Ajuntament de Sant Sebastià donà el seu nom a un parc de la ciutat. El 2004 el Conservatori de Música de Sant Sebastià canvià de nom, adoptant el de Conservatori Francisco Escudero.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

  • Pinceladas vascas
  • Zigor (òpera)
  • Gernika (òpera)
  • Eusko Salmoa
  • Illeta
  • Sinfonía mítica
  • Aránzazu (poema simfònic)
  • Evocación en Itziar
  • Concierto Vasco per a piano i orquestra
  • Concert per violoncel i orquestra
  • Simfonia Sacra
  • Fantasía geosinfónica

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

  • Medalla de la Diputació de Guipúscoa i de Donostia
  • Membre de la Sociedad Bascongada de Amigos del País
  • Premi Manuel de Falla
  • Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts
  • Medalla d'Or de la Sociedad General de Autores y Editores (1997)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Escudero Modifica l'enllaç a Wikidata