Francisco Espínola
| Naixement | 4 d'octubre de 1901 San José de Mayo,  Uruguai |
| Mort | 26 de juny de 1973 (als 71 anys) Montevideo, Uruguai |
| Activitat | escriptor, periodista i professor |
| Nacionalitat | Uruguaiana |
| Gèneres | Narrativa |
| Temes | Regionalisme, paisatges, situacions, anècdotes, costums, des d'un nou punt de vista |
| Moviment | Generació del centenari |
Francisco Espínola, més conegut com Paco Espínola (San José de Mayo, 4 d'octubre de 1901 – Montevideo, 26 de juny de 1973), va ser un escriptor, periodista i professor uruguaià pertanyent a la «Generació del centenari».
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nascut a la ciutat uruguaiana de San José de Mayo, Espínola era contrari a la dictadura de Terra i, com a resultat, va ser empresonat durant part del mandat d'aquest president. Va escriure contes per a nens, novel·les i obres de teatre.[1]
Va ser professor de llengua i literatura castellanes a l'Institut Normal de Montevideo des de 1939, i professor de literatura en ensenyament secundari des de 1945, mentre que va exercir la docència en estilística i composició literària a la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de la Universitat de la República.
El 1961 va rebre el Premi Nacional de Lletres.[2]
Espínola va destacar en la seva capacitat de transmetre la literatura també de forma oral. Durant els seus darrers anys de vida, va participar activament com a militant del Partit Comunista de l'Uruguai (PCU).
Va morir el 26 de juny de 1973, abans del cop d'estat d'aquell any que donaria lloc a la dictadura militar que s'estendria fins el 1985.[1]
Obra [modifica]
- Raza ciega (contes, pòstum, 2009)
- Saltoncito (novel·la per a nens, 1930)
- Sombras sobre la tierra (novel·la, 1933)
- Qué lástima (conte, 1933)
- La fuga en el espejo (teatre, 1937)
- El rapto y otros cuentos (contes, 1950)
- Milón, el ser del circo (assaig sobre estètica, 1954)
- Don Juan, el Zorro (tres fragments de novel·la, 1968)
- Rodríguez (conte breu)
- Las Ratas (conte breu)
- El hombre pálido (conte breu)
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 LaRepublica.com. «Paco Espínola, su muerte fue un símbolo» (en castellà). [Consulta: 31 de març de 2012].
- ↑ Llibre informatiu del CD Paco Espínola cuenta. Ayuí / Tacuabé A/M 36 CD. 2001
