Francisco Grau Vegara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Francisco Grau Vegara (Bigastre, 1947) és un compositor contemporani, pedagog musical i director de la banda de la Guàrdia Reial Espanyola.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Provinent d'una família de tradició musical, a l'edat de set anys inicià la seva formació en la Banda de la Sociedad Unión Musical de Bigastro, i els continuà al Conservatorio Superior de Música "Manuel Massotti Littel" de Múrcia i al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid. Acabà la carrera d'instrument a l'edat de 14 anys. És titulat superior en les matèries de composició, direcció d'orquestra, direcció de cors, pedagogia musical i musicologia. Posteriorment amplià la seva formació estudiant composició amb Goffredo Petrassi, Franco Ferrara i Igor Markevich.

Va dirigir la banda de la Unión Lírica Orcelitana. Establert a Madrid des de mitjans dels anys 70, el 1980 fou fundador i primer director de l'Academia Militar de Música, on fins al 2001 hi ensenyà Direcció i Orquestració. Des del 1988 és el director titular de la Unitat de Música de la Guàrdia Reial, amb què ha realitzat concerts per Espanya i l'estranger (Londres, Praga, Torí, Brussel·les, Lisboa...) i ha estat guardonat amb el trofeu internacional Liderman el 1993.[1] És el primer militar espanyol que ha aconseguit (l'any 2008) la graduació de general de brigada músic.[2]

Com a director convidat ha dirigit l'Orquestra Nacional d'Espanya, l'Orquestra i el Cor de RTVE, l'"Orquestra Ciutat d'Elx", entre d'altres. També ha portat la batuta en diverses bandes, com les municipals d'Alacant, Barcelona, Madrid i Albacete, la de la Societat "L'Artística" de Carlet, la de "l'Harmònica" i la de "L'Artística" de Bunyol, la banda simfònica de l'Ateneu Musical i la de la Societat Instructiva "Santa Cecília" de Cullera, així com la banda simfònica de la Unió Musical de Llíria.

És autor de més de set-centes composicions, distribuïdes en obres simfòniques, militars i processionals. Ha harmonitzat i instrumentat músiques del segles XV al XVII (com Por los campos de los moros, Gloria sea'l glorioso Rey o Grandes guerras se publican). L'onze d'octubre del 1997, la seva reorquestració de l'antiga Marcha de Granaderos fou adoptada com a Himne oficial d'Espanya; a l'any següent en féu cessió a l'Estat dels drets d'autor. Algunes de les obres del mestre Grau més interpretades són el pas-doble Doña Lola, l'havanera Para tí, les marxes La Quinta Angustia i Soldados para la paz, i les peces de concert Noches alicantinas i En homenaje. Quatre de les seves composicions han estat obres d'interpretació obligada en la secció d'honor del Concurs Internacional de bandes de música de València.

Fou autor d'un llibre de música per a BUP, distingit com a millor llibre de text del 1992. Ultra la seva tasca pedagògica com a director de l'Academia Militar de Música, també ha impartit nombrosos cursets de Direcció musical.

A més de molts altres premis i distincions, és membre de les reials acadèmies de Sant Carles de València, de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i membre corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de Santa María de la Arrixaca de Múrcia. Des de l'any 1989 presideix el jurat del Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia de Torrevella. En l'any 2004 es convocà a Bigastre el I Concurso Nacional de Composición Francisco Grau Vegara, que guanyà el prestigiós compositor Ferrer Ferran amb l'obra Echo de la Montagne, Sinfonietta número 1; Manuel Castelló Rizo hi obtingué un accèssit amb Paisaje soriano: suite sinfónica. I Bigastre, el seu poble natal, dedicà al mestre Grau un auditori de nova construcció el 2006.[3]

Obres (selecció)[modifica | modifica el codi]

Títols d'algunes de les 700 obres que se li atribueixen:[4]

  • Aires ecuatorianos: fantasía
  • Alborada de San Joaquín
  • Ayadel: tríptico colombiano, música folklòrica
  • Cantos populares
  • Censani (V Centenario), poema simfònic
  • El cuervo blanco, suite ballet
  • Díptico egipcio
  • Díptico para saxofones
  • Dos Tuischiyas, folklore marroquí
  • Estampa castiza, fantasia
  • Estampa de Leganés, suite
  • Estampas de mi tierra, impressions simfòniques
  • Estampas de Iberia, Díptic simfònic
  • Expresiones, fantasia
  • Melilla española
  • Mosaico compostelano, apunts simfònics
  • Música para un certamen
  • Noches de Cabo Roig, ballable
  • Russadir, poema simfònic
  • Sant Joan d'Alacant, obertura
  • Cançons: Canto de Somosierra, Con fe y voluntad, Con un pie seguro y firme, Estampas del 98 (poema simfònic en ocasió del centenari), Foguera José Antonio: himne, Himno de Bigastro (Lletra de Francisco Grau),[5] Himno de Utiel (lletra de Lucio Moya Garijo),[6] Himno de Valdemoro, Madrileños[7]
  • Havaneres: Adiós, lucero de mis noches, Buscando un amor, Es Melilla, Estampas torrevejenses, Habanera madrileña, Mensaje de paz, Nana, Nuria Segura, Para tí, Soldado soy, Tan diferentes, Un lamento es España (2004)

Per a banda[modifica | modifica el codi]

  • Almagro, poema simfònic
  • Astorga (1989), obertura
  • Bicentenario de San Joaquín, marxa
  • Capricho Mediterraneo[8]
  • De Bañares a Alicante, marxa
  • En homenaje[9]
  • Fantasia (1987)[10]
  • Noches Alicantinas, tríptic simfònic: Noche Mora, Noche de habaneras i Nit de Foc
  • Olbap (1994), poema simfònic[11]
  • Quimeras - Impressiones Simfónicas[12]
  • Sax, historia de un pueblo, poema simfònic
  • Tayol (1969), marxa cristiana
  • Vibraciones (1994), poema simfònic
  • Marxes mores: Antonio Giménez, Desfilan los moros, La jarca manchega, Kikin
  • Marxes de processó: Agrupación Cofrade, Al Cristo yacente, Caridad (1999), Caridad Chica (1999), Cofrade torrevejense (2007), El Cristo de la Sala, Cristo de los alabarderos (2004), Cristo de los estudiantes (2004), El Cristo de los mineros, Cristo de Medinaceli, El Cristo de Zalamea, El Cristo del Pardo, Cristo del Prendimiento (2006), Cristo del Robledo, Ecos cofraderos, La Expiración de Málaga, El Lavatorio (2007), Madre y Señora de los Dolores (2005), Maire de la Soledat (2007), Mater California (2006), Mater Inmaculada (2005), Nuestra Señora de los Dolores, Plegaria alicantina, El prendimiento, La Quinta Angustia (1991),[13] El Resucitado (1990), San Pedro de la Mata, La Virgen de África (1999)
  • Pas-dobles: Adela Baragaño, Alicante Taurina, Ana Galbis, Balcón de la Costa Blanca, Bellea 93, Bienve Roser, Bigastro, Los Bolos, Cámara, Copla de España, Damas de Castilla, Damas de Juncarejo, Doña Lola,[14] Ecos de Consuegra, Ecos gallegos, Ecos de Orense, Eduvigis Pallás, Elemaz, Elena Muñoz (1996), En campaña, Feria albaceteña (2001), Fiesta en Sobrado, Filarmónica Alcudiana, Fran Rivera, Gloria Ferrer, Joselito de Madrid, Julio de la Guardia, Kiosko de música, Nostalgia de ti, Nuria Terol (Bellesa del Foc 1996), Pozocañada, Sofia Grau, Som Chuanos (Barraca Els Chuanos)

Obres de temàtica militar per a banda[modifica | modifica el codi]

  • Al Príncipe de Asturias, marxa d'honor
  • Al servicio de España
  • Arcabuz, pica y ballesta: evocación legionaria
  • Boceto legionario
  • Canción del montañero: Himno de la Unidad de Montaña
  • Ecos d'una contienda, fantasia
  • Las Guardias Walonas - Evocación castrense
  • El Señor de la Milicia, fantasia
  • Més de 80 marxes militars:[4] Almirante Poole, Banderas de Gloria, Carrusel de la Guardia, Castillo de Almansa, Centauros de Honor, Centenario Gómez-Ulla, Comandancia de Toledo, Coplas de los Arapiles, General Pérez Tudó, Los Pín-fanos, Los reclutas, Relevo en Palacio, Soldados para la Paz, El Viejo Almirante...

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Francisco Grau Vegara; versió catalana d'Assumpció Blanch Música, BUP 1 Barcelona: Santillana, 1991 (Adaptació catalana de l'obra del mateix títol publicada a Madrid: Santillana, 1990; nova edició el 1993)

Arxius de so[modifica | modifica el codi]

Altaveu Al Cristo yacente, interpretat per la Unión Musical Torrevejense
Altaveu Caridad, marxa de processó dedicada a Ceuta
Altaveu Madre y Señora de los Dolores
Altaveu Olbap, interpretat per la Unió Musical de Llíria
Altaveu Quimeras, interpretat per la Unió Musical de Llíria
Altaveu San Pedro de la Mata, interpretat per la Unión Musical Torrevejense
Altaveu La Virgen de África

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «www.congreso.es». [Enllaç no actiu]
  2. «BOE.es - Documento BOE-A-2008-991».
  3. «Bigastro. Nuevo Auditorio Francisco Grau - Especial de laverdad.es».
  4. 4,0 4,1 «Grau Vegara, Francisco».
  5. «www.ebigastro.com». [Enllaç no actiu]
  6. «Ayuntamiento de Utiel».
  7. Il·lustració musical dels fets del 2 de maig del 1808 a Madrid
  8. Obra d'encàrrec per a interpretació obligada en la secció d'honor del Concurs Internacional de bandes de música de València 2002
  9. Obra obligada al 27è. Certamen Internacional de Bandes de Música "Vila d'Altea" 1998. En tres parts: Introducción, Marcha giocosa, Biorritmos
  10. Obra d'interpretació obligada en la secció d'honor del Concurs Internacional de bandes de música de València 1997
  11. Obra d'interpretació obligada en la secció d'honor Concurs Internacional de bandes de música de València 1994
  12. Obra d'interpretació obligada al Concurs Internacional de bandes de música de València 1985
  13. Primer premi del Concurso de Marchas Cofradieras, Sevilla 1991
  14. Dedicat a María Dolores Collado, esposa del compositor José María Cervera Lloret