Francisco Jareño y Alarcón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:25, 19 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFrancisco Jareño y Alarcón

Fotografia de Francisco Jareño y Alarcón
Biografia
Naixement24 de febrer de 1818
Albacete
Mort1892
Madrid
Dades personals
NacionalitatEspanya Espanya
FormacióReial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEscuela Superior de Arquitectura de Madrid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesFrancisco Rabanal Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsDavid Ruiz Jareño (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Teatre Tirso de Molina.
Biblioteca Nacional d'Espanya.

Francisco Jareño y Alarcón (Albacete, 24 de febrer de 1818 - Madrid, 1892) va ser un destacat arquitecte espanyol del segle XIX, autor d'algun dels més notables edificis oficials del regnat d'Elisabet II d'Espanya.[1]

Biografia

Jareño va ingressar de jove en el seminari diocesà per seguirestudis eclesiàstics, romanent en aquest lloc per espai de nou anys. El 1833 ho abandona per entrar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, on obté el títol el 1848, als 30 anys d'edat, després de culminar una brillant carrera acadèmica. Gràcies a una beca, Jareño té l'oportunitat sortir a l'estranger i viatjar, durant un període de quatre anys, per diversos països d'Europa, on té l'oportunitat de conèixer l'ús que en diverses ciutats europees donaven al ferro com a element arquitectònic. A la seva tornada i amb nous ajuts econòmics de l'Estat tornaria a viatjar a Anglaterra i Alemanya, tornant definitivament a Madrid l'any 1855, on seria nomena catedràtic d'Història de l'Art a la ja llavors Escola Tècnica Superior d'Arquitectura.

Dels seus primers anys d'exercici destaquen el projecte de l'Escola Central d'Agricultura d'Aranjuez de 1856, primera obra que es coneix de Jareño, així com la intervenció, en col·laboració amb Nicómedes Mendívil, en la desapareguda Casa de la Moneda d'España, aixecada en l'espai que avui ocupa la Plaça de Colom (Madrid). Entre l'any 1874 i 1875 és director de l'Escola d'Arquitectes, així com acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de San Fernando (1867), Cavaller de la Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Gran Creu de l'Orde Civil de Maria Victòria, entre d'altres.[2]

Obra

  • Casa de Moneda (1856 - 1861), desapareguda el 1970 per construir la Plaça de Colom (Madrid).
  • Palau de Museus, Arxiu i Biblioteca Nacionals (1865 - 1868), que acull les seus del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya i la Biblioteca Nacional d'Espanya, és considerada com l'obra de més gran envergadura projectada per Jareño.
  • Institut de San Isidro (1876), ampliació i reforma de l'edifici de l'Antic Seminari de Nobles de 1679.
  • L'antiga seu de l'Escola de Veterinària (1877), seu des de 1959 del Institut d'ensenyament secundari Cervantes.
  • Institut d'ensenyament secundari Cardenal Cisneros (1877), primera ampliació per allotjar l'Institut a l'edifici de l'antiga Universitat Central de Madrid (1842).
  • Tribunal de Comptes (Espanya) (1860), amb posteriors reformes, rectificacions i l'allarg d'un àtic sobre la cornisa original.
  • Hospital del Nen Jesús (1879), encàrrec de la Duquessa de Santoña pel que va obtenir nombrosos reconeixements internacionals.
  • La primera escola bressol creada a Espanya (1879), situat en la cantonada del carrer Daoíz amb la plaça del Dos de Maig, junt a la qual era l'Escola Normal de Mestres.

Referències

  1. Preckler, 2003, p. 191.
  2. «Francisco Jareño y Alarcón» (en castellà). Bne.

Bibliografia

  • Preckler, Ana María. Historia del arte universal del los siglos XIX y XX - Volumen 1, 2003. 
  • "Apéndice. Datos biográficos del Académico Excmo. Sr. D. Francisco Jareño y Alarcón", Boletín de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, t. XVII, 170, 1897, pp. 316-320.
  • Layuno Rosas, Mª Ángeles: "Jareño y Alarcón, Francisco", en AA.VV., Diccionario biográfico español. Madrid. Real Academia de la Historia, 2011, t. XXVII, pp. 699-703.
  • Moleón Gavilanes, Pedro: Proyectos y obras para el Museo del Prado. Fuentes documentales para su historia. Madrid, MEC-MNP, 1996.
  • Mmoleón Gavilanes, Pedro: El Museo del Prado. Biografía del edificio. Madrid, MNP, 2011.
  • Morales, José Luis: "Francisco Jareño en los ámbitos del eclecticismo", Cultural Albacete, 2, 1986.
  • Navascués Palacio, Pedro: Arquitectura y arquitectos madrileños del siglo XIX. Madrid, Instituto de Estudios Madrileños, 1973.
  • Navascués Palacio, Pedro: "Arquitectura española (1808-1914)", Summa Artis, XXXV. Madrid, Espasa Calpe, 1993.
  • Repullés y Vargas, Enrique María: Discurso de ingreso en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. 24 de mayo de 1896 (incluye semblanza de Francisco Jareño).