Francisco Javier Castaños
De Viquipèdia
Francisco Javier Castaños Aragorri Urioste y Olavide (Madrid; 22 d'abril de 1758 -† Id.; 24 de setembre de 1852), militar espanyol durant les Guerres Revolucionàries Franceses i la Guerra de la Independència Espanyola.
Als 10 anys d'edat va rebre el grau de capità d'infanteria, que el rei Carles III d'Espanya li concedia en atenció als mèrits del seu pare. Passant a estudiar com oficial de poca edat al Seminari de Nobles, formació que completaria després a l'Acadèmia de Barcelona.
Als 16 anys és destinat al Regiment Saboya, a Cadis, començant així la seva llarga vida militar. Als 24 anys ascendeix a sergent major (comandant), als 26 a tinent coronel i als 31 a coronel graduat. A l'ascendir a coronel li va ser confiat el comandament del regiment d'Àfrica, amb el qual l'any 1793 va prestar els seus serveis a la guerra que el rei Carles IV d'Espanya va declarar a la França republicana i pels quals va obtenir l'ascens a brigadier, l'any 1794, i després el de mariscal de camp, l'any 1795. Al 1802 rep l'ascens a tinent general per la defensa del port de Ferrol contra els anglesos, sent, així mateix, nomenat per al comandament de la comandància del Campo de Gibraltar la seu del qual trasllada des de San Roque fins a Algesires.
El 23 de Novembre del 1808, va participar a la Batalla de Tudela, que a causa de manca de mitjans i no ser capità general, (altres generals li discutien les ordes, Palafox, per exemple), va perdre.
Al 1808 rep de la Junta Suprema de Sevilla l'encàrrec de formar un exèrcit a Andalusia, sent nomenat capità general.
Després de la victòria de la Batalla de Bailén, i instaurada la Junta Central Suprema i Governativa del Regne és designat per al comandament de l'exèrcit del Centre.
Després de rebre a la seva dilatada vida els més alts honors, títols i nomenaments del Regne, mor a Madrid el 24 de setembre de 1852, als 96 anys d'edat, i a la més absoluta penúria econòmica.
