Francisco Javier Goerlich Lleó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Francisco Javier Goerlich Lleó (València, 29 de novembre de 1886 - València, 25 de març de 1972) ha estat un dels arquitectes més decisius en la formació del perfil de la ciutat de València, tant pel gran nombre d'obres executades com pel seu càrrec d'arquitecte municipal (des del 1922) i arquitecte major (entre 1931 i 1956).

Fill del cònsol de l'Imperi Austro-hongarès a València, va llicenciar-se en Ciències Exactes i va estudiar arquitectura a Madrid i Barcelona, obtenint el títol d'arquitecte en aquesta última l'any 1914. Després d'exercir la professió lliure a València, Osca i les Illes Balears, va accedir a una plaça d'arquitecte municipal de l'Ajuntament de València (1924) i el 1931 va promocionar a arquitecte major de l'Ajuntament.

Poc abans havia estat nomenat arquitecte del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts (1925), i com a tal va tenir oportunitat de fer algunes intervencions de reforma a diversos edificis educatius de la ciutat de València, així com el projecte de la nova Escola de Comerç. Amb una gran capacitat de treball i una caràcter rígid, acompanyat d'un estudi professional ben organitzat on treballaven joves titulats que li permetien continuar amb la gran quantita de treballs que se li demanaven. Va ser un dels arquitectes de moda de seu moment, en part gràcies a la seua capacitat d'adaptar l'estil de l'edifici al gust del client.

Goerlich és un dels principals representant del "casticisme" valencià (un exemple fou el pavelló valencià a l'Exposició Iberoamericana de Sevillla el 1929). Al mateix temps dissenya edifics de diferents estils des d'exòtics o neogòtics. Seguint aquest costum, Goerlich també farà ús del llengutge modern (sobretot en els anys trenta), per a posteriorment deixar-lo de banda.

Com a arquitecte municipal fou un gran impulsor de les reformes urbanes del centre històric. Partint del Projecte de Reforma del 1908 de Federico Aymamí, en el Pla de 1928, Goerlich inclou l'obertura de l'Avinguda de l'Oest, la prolongació del Carrer de la Pau, l'obertura del carrer Poeta Querol, l'obertura de la Plaça de la Reina fins al carrer de la Corretgeria, l'obertura de l'actual Plaça de l'Ajuntament, en substitució de l'antiga Baixada de Sant Francesc, per a la qual van caldre multitud d'expropiacions i es va generar un gran malestar social. Entre altres intervencions, també va projectar el nou urbanisme del del centre, substituint les cases de 2 o 3 plantes per altres d'inspiració vertical, amb 8, 9 o més plantes; la prolongació del carrer de Sant Vicent; i la remodelació del barri de Pescadors.

Va ser president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, membre de les reials acadèmies de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid (1935), de "Santa Isabel de Hungría" de Sevilla, de "Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo" (1947) i de "Bellas Artes de San Telmo" a Màlaga (1949), professor de l'escola d'Arts i Oficis de València (1931) i director del Centre de Cultura Valenciana el 1948.

Va donar al Museu de Belles Arts de València la seua col·lecció d'art formada per 121 obres.

Obres[modifica | modifica el codi]

Edifici Roig Vives, obra de Goerlich
  • Edifici Martí Alegre, Hotel Londres València, Plaça de l'Ajuntament (1934).
  • Edifici Valls València, carrer Reina 56, cantonada carrers Teatre de la Marina 18 i Dr. Lluch (1935)
  • Edifici Campos/Calvet València, avinguda Maria Cristina, 7 (1935-1941)
  • Edifici Patuel/Longàs, València, carrer Russafa, 28 (1941).
  • Monument als Caiguts, reproducció de la desapareguda Porta del Reial (1944-46).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Javier Goerlich Lleó
  • (castellà) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 84-500-2630-X