Francisco Javier Mier y Campillo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 febrer 1748  Alles (província d'Astúries) |
| Mort | 12 maig 1818 (70 anys) Madrid |
 Inquisidor general d'Espanya | |
| 22 juliol 1814 – 12 maig 1818 ← supressió del càrrec – Jerónimo Castillón y Salas → | |
| Bisbe d'Almeria | |
| 24 maig 1802 – 16 desembre 1815 ← Juan Antonio Viana – Antonio Pérez Minayo → Diòcesi: bisbat d'Almeria | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, polític |
Premis | |
Signatura  | |
Francisco Javier Mier y Campillo (Alles, Astúries, 18 de febrer de 1748- Madrid, 12 de maig de 1818) va ser un religiós asturià, va ser el primer i penúltim inquisidor general després de la primera abolició del tribunal el 1813.
Natural d'Alles, va ser fill de José Antonio Mier y Mier i Josefa del Campillo y Cossío.[1][2] Va estudiar a la Universitat de Valladolid, on va graduar-se de batxiller en Filosofia i Teologia. El grau de llicenciat i doctor en Teologia va assolir-lo a la Universitat d'Àvila. D'acord amb la documentació, va ser professor i membre del claustre de la Universitat de Valladolid.[3]
El 1773 va ser ordenat clergue de primera tonsura i més endavant va esdevenir prevere.[1] Va opositar a diverses prebendes eclesiàstiques i va obtenir la canongia magistral de la catedral de Valladolid. Després, va passar a ocupar el càrrec de canonge tresorer de la Catedral de Santiago de Compostel·la.[3] Més tard va ser ardiaca de Calatrava, una dignitat de la catedral de Toledo, i canonge a la catedral de Sevilla.[1] El 24 de maig de 1802 va ser nomenat bisbe d'Almeria per Pius VII, proposat per Carles IV. Durant l'exercici del càrrec diocesà va ser elegit diputat a Corts el 1813, ocupant el seu escó a Madrid, el 15 de gener de 1814, si bé Mier va ser un dels signants del Manifest dels Perses, amb simpaties a l'absolutisme.[3]
El 22 de juliol de 1814, Ferran VII el va nomenar inquisidor general després del restabliment de la Inquisició, abolida a les Corts de Cadis, després del retorn de l'absolutisme a Espanya. Traslladat a Madrid, va ser inquisidor general pràcticament fins a la seva mort.[3] Finalment va renunciar al càrrec perquè es trobava malalt i va succeir-lo Jerónimo Castillón. Va morir a la Casa de la Inquisició de Madrid, el 12 de maig de 1818. Va ser enterrat al convent de Sant Domènec de Madrid.[1][2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Martínez López, Fernando. «Francisco Javier Mier y Campillo» (en castellà). Diccionario biográfico de Almería. Instituto de Estudios Almerienses.
- ↑ 2,0 2,1 Gómez del Val, Fernando. «Francisco Javier Mier y Campillo» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 14 juliol 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Caro Cancela, Diego. Diccionario biográfico de parlamentarios de Andalucía, 1810-1869 (en castellà). Sevilla: Centro de Estudios Andaluces, Consejería de Presidencia, Junta de Andalucía, 2010, p. 217. ISBN 978-84-938354-5-3.