Francisco Javier Sáenz de Oiza

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Francisco Javier Sáenz de Oiza (Cáseda, Navarra, 12 d’octubre de 1918 - Madrid, 18 de juliol de2000) fou un arquitecte navarrès.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Santuari d'Arantzazu

Nascut el 12 d'octubre de 1918 a la població navarresa de Cáseda, s'educà entre les ciutats de Sevilla i Madrid, on es llicencia a l'Escola Superior d'Arquitectura el 1946. L'any següent viatjà fins als Estats Units per ampliar els seus estudis gràcies a una beca de l'Acadèmia de Belles Arts.

El 1949 retorna a Espanya i esdevé professor d'higiene a l'Escola d'Arquitectura de Madrid fins al 1952, i passa a ser professor de construcció de la mateixa escola. El 1968 esdevé catedràtic d'aquesta assignatura i entre 1981 i 1983 és director de l'escola.[1] El 1993 va obtenir el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[2]

Fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya l'any 1946 per la seva proposta d'ordenació de la plaza del Azoguejo a Segòvia, juntament amb Luis Laorga; i l'any 1954 pel seu projecte de capella al camí de Sant Jaume. El 1994 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts, en reconeixement a una llarga trajectòria com a arquitecte sense subjectar-se a més codis que els de la seva pròpia creativitat.

Sáenz de Oiza morí a Madrid el 18 de juliol de l'any 2000.

Obres[modifica | modifica el codi]

Considerat un dels mestres de l'arquitectura moderna espanyola, entre les seves obres destaquen:

Referències[modifica | modifica el codi]