Francisco Martínez Soria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Francisco Martínez Soria
Zaragoza - Paco Martínez Soria.jpg
Naixença: 18 de desembre de 1902
Tarassona, Província de Saragossa
Defunció: 26 de febrer de 1982 (als 79 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat: Espanyola
Pàgina web: http://www.donpacomartinezsoria.com/

Pàgina sobre Francisco Martínez Soria a IMDb

Francisco Martínez Soria, conegut popularment com a Paco Martínez Soria, (18 de desembre de 190226 de febrer de 1982), fou un actor i empresari de teatre i estrella del cinema espanyol. [1] [2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Martínez Soria néixer al poble de Tarassona (província de Saragossa, a 5 kms de la frontera de Navarra i a 10 kms de la frontera de Soria). Neix dins una família humil, on el seu pare era policia. Quan era molt petit, la família es traslladà a viure a Barcelona, lloc on començarà a estudiar i posteriorment es posà a treballar com a comercial i dependent de comerç. Aficionat al teatre, començà a relacionar-se amb grups de teatre per a aficionats al barri de Gràcia (Barcelona).

El 24 d'octubre de 1929 es casà amb la germana d'un company de teatre, Consuelo Ramos Sánchez. Tingué quatre fills, Consuelo, Natividad, Eugenia i Francisco.

En 1934 col·laborà com a extra en la comèdia "Sereno…y tormenta" del director Ignacio F. Iquino. Aviat començaria una bona relació amb Iquino amb qui farà moltes pel·lícules en el futur. Al començament de la Guerra Civil Espanyola, deixà el treball per centrar-se al teatre i començà a treballar com a actor professional. En 1938 debutà en el Teatre Fontalba amb la companyia teatral de Rafael López Somoza i amb un paper de l'obra "Antonio pasó el infierno". Aquell mateix any tindria el seu primer paper de protagonista en un medi-metratge còmic titulat "Paquete, el fotógrafo público número uno".

En 1940 fundà la seva pròpia companyia. Durant la dècada dels anys 40, treballà al Teatre Urquinaona i als anys 50 al Teatre Talia, ambdós a Barcelona, amb papers d'actor secundari i com a empresari teatral. En 1944 el nombraria director i primer actor de la companyia principal del Teatro de la Zarzuela. A la dècada de 1950, tornaria a fer cinema i a la dècada dels 60 treballà dirigit pel director Pedro Lazaga. Amb un film de Lazaga aconseguiria èxit amb el llargmetratge "La ciudad no es para mí". Llavors la figura de personatge de poble aniria unit a la seva persona fins a la seva mort, convertint-se en una estrella del cinema espanyol.

Morí al seu apartament a causa d'una angina de pit el 26 de febrer de 1982,[3] abans d'anar a treballar al teatre. Dos dies després fou enterrat al cementiri de Cabrera de Mar, al Maresme.[4]

El teatre de Belles Arts de Tarazona, el seu poble natal, duu el seu nom: "Museu Paco Martinez Soria".[5]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • Sereno... y tormenta (1934) Director:Ignaci F. Iquino.
  • Al margen de la ley (1935) Director:Ignaci F. Iquino
  • Error judicial(1935) Director: Joan Faidellá.
  • Diego corrientes (1936)-Director: Ignaci F. Iquino
  • Paquete... el fotógrafo público número uno (1938) Director:Ignaci F. Iquino
  • Alma de Dios (1938)Director: Ignaci F. Iquino
  • El difunto es un vivo (1941) Director: Ignaci F. Iquino
  • Boda accidentada (1942) Director:Ignaci F. Iquino
  • Deliciosamente tontos (1943) Director:Joan d'Orduña
  • El hombre de los muñecos (1943) Director:Ignaci F. Iquino
  • Piruetas juveniles (1943) Director: Giancarlo Capelli
  • Un enredo de familia (1943) Director: Ignaci F. Iquino
  • Viviendo al revés (1943) Director: Ignaci F. Iquino
  • Almas en peligro (1951) Director: Ignaci F. Iquino
  • La danza del corazón (1951) Director: Ignaci F. Iquino
  • Fantasía española (1951) Director: Xavier Setó.
  • La montaña sin ley (1953) Director: Ignaci F. Iquino
  • El difunto es un vivo (1956) Director: Joan Lladó
  • Veraneo en España (1956) Director: Miquel Iglesias.
  • Su desconsolada esposa (1957) Director: Miquel Iglesias
  • Sendas marcadas (1959) Director: Joan Bosch
  • La ciudad no es para mí (1965) Director: Pedro Lazaga.
  • ¿Qué hacemos con los hijos? (1967) Director: Pedro Lazaga
  • El turismo es un gran invento (1968) Director: Pedro Lazaga
  • Se armó el belén (1969) Director: Josep Lluis Sáenz de Heredia.
  • Abuelo Made in Spain (1969) Director: Pedro Lazaga
  • Don erre que erre (1969) Director: Josep Lluis Sáenz de Heredia
  • Hay que educar a papá (1971) Director: Pedro Lazaga
  • El padre de la criatura (1972) Director: Pedro Lazaga
  • El abuelo tiene un plan (1973) Director: Pedro Lazaga
  • El calzonazos (1974) Director: Mariano Ozores.
  • El alegre divorciado (1975) Director: Pedro Lazaga
  • Estoy hecho un chaval (1976) Director: Pedro Lazaga
  • Vaya par de gemelos (1978) Director: Pedro Lazaga
  • Es peligroso casarse a los 60 (1980) Director: Mariano Ozores
  • La tía de Carlos (1981) Director: Lluis María Delgado.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • 1963. El tartaja, Agustín Valverde. 95.0.011 C. Vergara, Barcelona.
  • 1964. Soy de Gerona, El profesor distraído. 184-HC. Vergara, Barcelona.
  • 1965. El taxista Cayetano, ¡Si no fuera por la tos!. 321-HC. Discos Vergara, Barcelona.
  • 1967. Me pasan unas cosas..., de l'obra La tía de Carlos. Vergara, Barcelona.
  • 1967. La ciudad no es para mi.
  • 1968. La venida del Mesías, Carta a un médico. 19.001-C. Vergara, Barcelona.
  • 196?. Los muchos motivos, Reclmando una deuda. 19.002-C. Vergara, Barcelona.
  • 1969. De profesión soltero, monòlegs inspirats en l'obra homònima de L. Tejedor i J. Alfayate. 19.0003-C. Vergara, Barcelona.
  • 1970. ¡Todo sea por los hijos!, monòleg basat en la comèdia La educación de los padres, original de F. Martínez Soria, F. Prada i D. Ramos. 19.004-C. Ariola, Vergara, Barcelona.
  • 19??. El gran tacaño.

Referències[modifica | modifica el codi]