Francisco Pelló Hernandis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Pelló Hernandis

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1935 Modifica el valor a Wikidata
Carlet (la Ribera Alta) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Rosario (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupaciópintor, escenògraf, escultor, poeta Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaPaco Modifica el valor a Wikidata

Francisco Pelló Hernandis (Carlet, 12 d'agost de 1935 - Rosario, Argentina, 12 de maig de 2021)[1][2] va ser un pintor, escultor i escenògraf valencià naturalitzat a l'Argentina.

Fill i net de pintors, es formà a València en l'obrador patern, als tallers artesanals de ventalls de Burjassot i en els de construcció de monuments fallers. El 1949 emigrà amb son pare a Rosario (Argentina), on ja havia residit la seua família des que el seu avi s'hi havia traslladat el 1908. El 1951, a l'edat de setze anys, li va ser concedida la medalla de plata al certamen de pintura d'Amigos del Arte de Rosario; el 1954, amb dinou anys, estigué al front del departament d'art de la municipalitat, i el 1957, amb vint-i-dos, rebé l'encàrrec de pintar els retrats dels generals San Martín i Belgrano per a la inauguració del monument nacional a la bandera.[3][4] Des de llavors, ha estat l'autor d'un bon nombre de monuments públics en algunes ciutats argentines, entre els quals hi ha, a Rosario, el primer que s'erigí en homenatge a Eva Perón, una escultura de bronze de 2,45 metres d'alçada. Va treballar també en arts gràfiques, publicitat i comunicació social, escenografia teatral i restauració d'escultura i pintura, i va col·laborar com a docent d'aquestes matèries en diversos centres universitaris i artístics. Entre altres càrrecs, va ser vicepresident i director d'investigacions del Centre d'Estudis d'Història de l'Art i l'Arquitectura de la província de Santa Fe, delegat provincial davant la Comissió Nacional de Museus, Monuments i Llocs Històrics, i president de la Societat Argentina d'Artistes Plàstics.[4]

Obres destacades[modifica]

Premis i reconeixements[modifica]

  • Medalla de Plata del certamen de pintura d'Amigos del Arte, Rosario, 1951
  • Premi Nacional d'Excel·lència Humana, 1999
  • Premi «El ceibo de la amistad rioplatense» del Rotary International, Montevideo, 2000
  • «Artista distingit de la ciutat de Rosario» del Consell Municipal de la Ciudad, 2005

Referències[modifica]

  1. «Murió el reconocido escultor y pintor Francisco Pelló» (en castellà). rosario3.com, 12-05-2021. [Consulta: 12 maig 2021].
  2. «Murió el escultor de la estatua de Eva Perón de la zona sur: odiaba el mote "la Mandarina"» (en castellà). La Capital, 12-05-2021. [Consulta: 12 maig 2021].
  3. Cándido, Paola «En busca del Belgrano perdido». El Ciudadano web, 04-03-2012 [Consulta: 5 gener 2015].
  4. 4,0 4,1 «Distinción al profesor Francisco Pelló Hernandis» (en castellà). Aliza Damiano (Diputada por la provincia de Santa Fe, Bloque Unión Peronista), 27-02-2014. Arxivat de l'original el 2015-01-05. [Consulta: 5 gener 2015].

Enllaços externs[modifica]