Frank Capra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Frank Capra
Frank Capra el 1943 durant la Segona Guerra Mundial
Frank Capra el 1943 durant la Segona Guerra Mundial
Nom de naixement: Francesco Rosario Capra
Naixement: 18 de maig de 1897
Bisacquino, Sicília (Itàlia)
Defunció: 3 de setembre de 1991 (als 94 anys)
La Quinta, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Premis Oscar
Millor director
1934 - Va succeir una nit
1936 - Mr. Deeds Goes to Town
1938 - No us l'endureu pas
Millor pel·lícula
1934 - Va succeir una nit
1938 - No us l'endureu pas
Millor documental
1942 - Prelude to War
Globus d'Or
Millor director
1947 - Que bonic que és viure
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
1982 - Trajectòria cinematogràfica

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1961 Un gàngster per a un miracle
1948 State of the Union
1946 Que bonic que és viure
1944 Arsènic per compassió
1941 L'home del carrer
1939 Mr. Smith Goes to Washington
1938 No us l'endureu pas
1937 Horitzons perduts
1936 Mr. Deeds Goes to Town
1934 Va succeir una nit
1933 Lady for a Day
1933 The Bitter Tea of General Yen
1932 American Madness
1931 Platinum Blonde
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Frank Capra a IMDb

Frank Capra (Bisacquino, Sicília (Itàlia), 18 de maig de 1897 - La Quinta, Califòrnia (Estats Units), 3 de setembre de 1991) fou un director de cinema nord-americà d'origen italià guanyador d'un premi Oscar. És autor d'algunes pel·lícules molt populars de la dècada dels 30 i 40 com els clàssics Que bonic que és viure i Mr. Smith Goes to Washington, entre altres.

Nascut a Sicília, Capra va emigrar a Amèrica amb una part de la seva família que es va instal·lar el 1903 a Los Angeles. Va cursar estudis d'enginyer químic al Throp Institute (que més tard es convertiria en el California Institute of Technology). Frank Capra debuta en el cinema el 1921 al costat de Walter Montague on posa en escena poemes. Entra llavors com a gagman per al cèlebre fulletó Our Gang. El 1930, Capra entra a treballar a la Columbia on es va lligar amb el guionista Robert Riskin i el càmera Joseph MacDonald amb els quals va treballar molt de temps. El 1940, Sidney Buchman va reemplaçar Riskin com a guionista.

Després d'haver-se emportat el 1934 l'Oscar al millor director amb la comèdia romàntica Va succeir una nit, Capra va accedir a la celebritat i va encadenar els èxits, aconseguint imposar en un Hollywood llavors bastant refractari la visió del realitzador en tant que mestre d'obra. Capra va dirigir un gran nombre de pel·lícules predicant valors humanitaris, socials i morals, en les quals un personatge sense una veritable envergadura però amb un bon cor aconsegueix oposar-se als homes de negocis, als banquers o als homes polítics cínics. Mr. Deeds Goes to Town, No us l'endureu pas (que li valen dos nous Oscars per a la seva realització) i Mr. Smith Goes to Washington formen part de les més conegudes d'aquestes faules morals que van ser la firma de Capra.

Entre 1942 i 1948 Capra va realitzar o va corealitzar vuit documentals per al ministeri de la guerra en el marc de la sèrie documental Why We Fight per al qual també es va emportar un Oscar pel primer Prelude to War. La sèrie apuntava a explicar tant a nivell nacional com internacional el perquè de la lluita contra el Japó i l'Alemanya nazi.

Poc després de la guerra, desitjós d'alliberar-se de la gruixuda maquinària que eren els estudis de Hollywood, Capra va fundar juntament amb George Stevens i William Wyler una companyia independent, la Liberty Films. Capra va realitzar el 1946 Que bonic que és viure amb James Stewart. La pel·lícula va ser ignorada en el moment de la seva sortida, però des de l'expiració del seu copyright, s'ha difós cada any per Nadal per les televisions americanes.

Capra va signar el 1950 amb la Paramount per a la qual va rodar dues pel·lícules amb Bing Crosby. Després de diversos anys lluny de les càmeres, va tornar al cinema amb Milionari d'il·lusions el 1959 i va dirigir la seva última pel·lícula, Un gàngster per a un miracle el 1961 amb Glenn Ford i Bette Davis.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Decenni 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 Total
Núm. de pel·lícules 13 15 6 3 1 38
Puntuació > 7 9 4 1 14

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frank Capra