Frans van Schooten

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Frans van Schooten
Gravat atribuït a Leendert Springer (1789-1871) d'un original contemporani del retratat.
Gravat atribuït a Leendert Springer (1789-1871) d'un original contemporani del retratat.
Naixement 15 de maig de 1615
Leiden, Flandes, avui Països Baixos
Mort 29 de maig de 1660 (als 45 anys)
Leiden, Flandes, avui Països Baixos
Camp Matemàtiques
Institucions Universitat de Leiden
Universitat Universitat de Leiden
Assessorament acadèmic   Jacobus Golius
Marin Mersenne
Estudiants doctorals   Johan de Witt
Johannes Hudde
Christian Huygens
Hendrik van Heuraet
Treball(s) Difusor de la geometria analítica
Influències de Descartes
Religió Protestant

Frans van Schooten (o van Schoten o Verschooten) va ser un matemàtic flamenc del segle XVII. Se'l coneix normalment com el Jove o Jr, per diferenciar-lo del seu pare, també matemàtic.

Vida[modifica | modifica el codi]

El seu pare, del mateix nom, era professor de l'Escola d'Enginyeria de la Universitat de Leiden, havent estudiat en aquest mateix centre sota Ludolph van Ceulen. Aquesta escola havia estat fundada per Simon Stevin el 1600 i gaudia de gran prestigi, havent comptat entre els seus professors a Rudolph Snel, Ludolph van Ceulen, Willebrord Snell i Jacob Gool (Jacobus Golius).

És normal, doncs, que Schooten Jr. ingressés en aquesta universitat l'any 1631. Ja l'any 1632, va ser presentat a Descartes pel seu professor Jacob Gool. Aquesta influència serà perdurable en la vida de van Schooten.

Entre 1641 i 1643 va viatjar per França, Anglaterra i Irlanda, coneixent a Marin Mersenne a París i estudiant les obres de Viète i Fermat. El 1645 va substituir el seu pare en el càrrec de professor de matemàtiques de l'escola d'enginyeria de la universitat.[1]

Obra[modifica | modifica el codi]

Van Schooten és conegut sobretot com a difusor de l'obra de Descartes. Ell va ser el traductor de La Geomètrie al llatí el 1649, facilitant la seva difusió per tot Europa. Edició que ampliaria amb comentaris propis i dels seus deixebles el 1659-1661.[2]

El 1656-1657 publica el seu llibre més important: Exercitationum Mathematicarum libri quinque, que és una ampla col·lecció de problemes. Com apèndix d'aquest llibre, van Schooten va incloure un treball de Huygens: De ratiociniis in aleae ludo que és un pas important en el desenvolupament de la teoria de la probabilitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Struik, pàgina 89.
  2. Dijksterhuis, pàgina 103.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]