Franz Kafka
De Viquipèdia
Franz Kafka (Praga, 3 de juliol de 1883 - Viena, 3 de juny de 1924). Fou un escriptor Txec en llengua alemanya. La seva obra és una de les més influents de la literatura universal de l'últim segle, malgrat no ser gaire extensa: va ser autor de tres novel·les (El procés, El castell i Amèrica), una novel·la curta, La metamorfosi, i un cert nombre de paràboles i relats breus. A més, va deixar una abundant correspondència i escrits autobiogràfics, la major part publicats pòstumament.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Praga, a més de tenir una història cristiana, és també una ciutat jueva, amb un dels guetos més antics de la Europa central. Mercaders jueus es van instal·lar en la part baixa del Castell de Praga sobre el turó de Hradany (o Hradschin) des de 965. Després, ho van fer sobre la ruta de Vysehrad, al sud de la Ciutat Vella de Praga (Prager Altstadt o Staré Msto). D'ells descendeix Kafka. Cristiana i jueva, Praga ha estat igualment una ciutat alemanya: sota els Habsburg, durant 300 anys, la llengua alemanya va tenir temps de penetrar en l'administració, l'ensenyament, el comerç i l'art. El 1880, la ciutat comptava amb 42.000 alemanys (dels quals la meitat aproximadament era d'origen jueu).
Franz Kafka va néixer el 1883 a Praga, ciutat que a l'època pertanyia a la monarquia austrohongaresa. Fill d'un comerciant jueu, regentava des de 1882 un negoci de passamaneria o merceria en la Zeltnergasse (Celetná ulice) 12, que transformaria més tard en uns grans magatzems que li van donar reputació de ciutadà respectable. Se li dóna el nom de Franz en honor a l'emperador Francesc Josep I. Era txec, encara que el seu idioma matern va ser el alemany. Julie Löwy havia nascut al si d'una família germano-israelita, culta i rica, fabricants de cervesa. Kafka va aprendre l'idioma txec, ja que el seu pare procedia de Osek a prop de Písek, on era un membre de la comunitat jueva txecoparlant ("Kafka" significa " graula " en txec: au que serviria d'emblema per al negoci familiar) i volia que el seu fill parlés amb fluïdesa ambdós idiomes. Tanmateix, la família va adoptar la cultura i la llengua alemanya en la formació dels seus fills ja que de la relació amb elles depenia en bona manera el progrés econòmic i el reconeixement social. Kafka també coneixia l'idioma i la cultura francesa. Un dels seus autors favorits va ser Flaubert; Dickens i Cervantes també van ser autors molt estimats, a tots aquests cal afegir Goethe. Kafka va créixer sota les influències de tres cultures: la jueva, la txeca i l'alemanya.
De 1889 a 1893, Kafka va assistir a l'escola primària (Deutsche Knabenschule) al carrer Masná (Fleischmarkt) a Praga i posteriorment a l'institut en Staromstské námstí (situat al Palau dels Kinsky), on va completar el seu examen de Batxillerat en 1901. A continuació va estudiar Dret en la Universitat Carles Ferran de Praga, i va obtenir el doctorat en lleis en 1906.
D'estudiant va tenir un paper actiu en l'organització d'activitats literàries i socials; va promocionar representacions per al teatre judeoalemany, malgrat els recels per part fins i tot dels seus amics més íntims, com per exemple Max Brod, qui habitualment el recolzava en totes les altres coses. Contràriament al seu temor de ser percebut de manera repulsiva tant físicament com mentalment, impressionava els altres amb el seu aspecte infantil, pulcre i auster, la seva conducta tranquil·la i freda, i la seva gran intel·ligència, a més del seu particular sentit de l'humor.
Graduat en Dret a la universitat alemanya de Praga, va treballar sempre amb la burocràcia, a l'Institut d'assegurances del treball del regne de Bohèmia. Solitari, amb una vida afectiva marcada per irresolucions i frustracions, Kafka mai no va assolir fama o fortuna amb els seus llibres.
L'any 1917 li van diagnosticar una tuberculosi que el va obligar a mantenir freqüents períodes de convalescència, durant els quals va rebre el suport de la seva família, en especial de la seva germana Ottla, amb qui tenia molt en comú.
Va morir el 3 de juny de 1924, en un sanatori a prop de Viena, on estava internat a causa de la tuberculosi. Des de llavors, el seu llegat -recuperat pel seu amic Max Brod- exerceix una influència enorme en la literatura mundial.
[edita] Obra
Kafka només va publicar algunes històries curtes durant tota la seva vida, per la qual cosa la seva obra va passar pràcticament inadvertida fins després de la seva mort. Abans de morir, va donar instruccions al seu amic i marmessor literari Max Brod perquè destruís tots els seus manuscrits. Brod va fer cas omís de les instruccions de Kafka: va supervisar la publicació de la major part de l'obra que estava en el seu poder —i fins i tot va arribar a editar gran part de la producció de Kafka—, la qual aviat va començar a despertar l'interès i obtenir lloances per part de la crítica.
Totes les obres publicades, excepte diverses cartes en txec, estan escrites en alemany.
Autor de diverses compilacions de contes, Kafka també va escriure Carta al Pare (1919) i centenars de pàgines de diaris. Les seves tres novel·les (El Procés, El Castell i Amèrica) van romandre inacabades.
La Metamorfosi (1916) narra el cas d'un home que un dia es desperta transformat en un insecte gegant; El procés (1925) narra la història d'un tal Josef K., jutjat i condemnat per un crim que ell mateix ignora; a El castell (1926), l'agrimensor K. no aconsegueix tenir accés als senyors que el van contractar. A la seva obra, el protagonista sovint s'enfronta a un món complex que es basa en normes desconegudes, les quals mai no arriba a comprendre. L'adjectiu "kafkià" s'utilitza sovint per a descriure situacions similars.
[edita] Bibliografia
- (alemany) Literatura de i sobre Franz Kafka en el catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
- A la colònia penitenciària (In der Strafkolonie, narracions, 1914 però publicat el 1919). Traducció catalana de Josep Murgades a Quaderns Crema (Mínima Minor, 11).
- Amèrica (Amerika o Der Verschollene, 1927). Traducció catalana de Joan Fontcuberta a Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 278).
- Carta al pare (1919).
- Contemplació (Narracions, 1913).
- El castell (Das Schloß, 1926). Traducció catalana de Lluís Solà a Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 70).
- El procés (Der Prozeß, 1914 però publicat el 1925). Traducció catalana de Gabriel Ferrater a Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 119).
- La transformació (Die Verwandlung, 1915). Traducció catalana de Jordi Llovet a Edicions Proa (Biblioteca A tot vent, 180).
- Un metge rural (Ein Landarzt, narracions, 1917 però publicat el 1919). Traducció catalana de Josep Murgades a Quaderns Crema (Mínima minor, 57).
- Narracions inclou una selecció de relats traduïts al català per Joan Fontcuberta (Quaderns Crema).
- "La metamorfosi".
[edita] Kafka al cinema
- Le procès - Dir. Orson Welles (1963)
- The Castle - Dir. Rudolph Noelte (1968)
- Informe para una academia - Dir. Carles Mira (1975)
- The metamorphosis of Mr. Samsa - Dir. Caroline Leaf (1977)
- Informe per a una acadèmia - Dir. Quim Masó (1989)
- Kafka - Dir. Steven Soderbergh (1991)
- The trial - Dir. David Hugh Jones (1993)
- La Metamorfosi de Franz Kafka - Dir. Carlos Atanes (1993)
- Amerika - Dir. Vladimir Michalek (1994)
- Das Schloss - Dir. Michael Haneke (1996)
- La metamorfosis - Dir. Josefina Molina (1996)
- Metamorfosis - Dir. Fran Estévez (2004)
[edita] Enllaços externs
- (castellà)web sobre Franz Kafka
- (castellà)Pàgina sobre Kafka
