Franz Schreker

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Franz Schreker
Gravat d'Heinrich Schreker, fet per Eeinrich Gottseling l'any 1922
Gravat d'Heinrich Schreker, fet per Eeinrich Gottseling l'any 1922
Naixença: 23 de març de 1878
Mònaco (Montecarlo)
Defunció: 21 de març de 1934 (als 55 anys)
Berlín (Alemanya)
Nacionalitat: Àustria Àustria
Activitat principal: Director d'orquestra
Altres activitats: Compositor i professor

Franz Schreker (Mònaco (Montecarlo), 23 de març de 1878 - Berlín (Alemanya) 21 de març de 1934) fou un compositor, professor i director d'orquestra austríac.

Va estudiar amb Robert Fuchs (1847-1927) en el Conservatori de Viena. Assolí el primer èxit amb el ballet L'aniversari de la Infanta (1908). Aquest any fundà a Viena el Cor Filharmònic, que dirigí fins al 1920.

L'estrena el 1912 de la seva òpera Der Ferne Klang (El so llunyà) li aportà el seu primer èxit i quan Fuchs es va jubilar el 1912, Schreker va passar a dirigir les classes de composició a l'Acadèmia de Viena (nom que havia recuperat el Conservatori a partir de 1909).

Amb el final de la I Guerra Mundial i l'esfondrament de l'imperi austrohongarès, la incertitud va portar a molts artistes vienesos, entre ells a Schreker, a cercar una nova orientació cultural a l'Alemanya de la República de Weimar. L'èxit de les seves operetes Die Gezeichneten (Els marcats) (1913-1915) i Der Schatzgräber (El caçador de tresors) (1915-1918), ambdues estrenades a Frankfurt del Main el 1918 i 1920, respectivament, el van propulsar en els primers llocs del debat en matèria de composició i el 1920 fou nomenat director de la cèlebre Escola Superior de Música de Berlin. Degut al seu origen jueu, els nazis l'obligaren a abandonar els seus càrrecs i impediren l'estrena de la seva òpera Christophorus (1925-1929).

Altres obres: Vals lent (1908), Simfonia de cambra (1916), Vom Ewigen Leben (1927), per a soprano i orquestra, Das Weib des Intaphernes (1933), Salmo CXVI (1900), Der Wind (1908).

També destaquen les seves òperes Flammen (1901-1902), Irrelohe (1919-1922) i Der Schmied von Gent (1929-1932).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]