Franz Wüllner

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Franz Wüllner
Retrat de Franz Wüllner
Retrat de Franz Wüllner
Estil: Romàntic-clàssic
Naixença: 28 de gener de 1832
Münster
Defunció: 28 de gener de 1873 (als 41 anys)
Branfelds
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Mestre de capella

Obres destacades

Diverses òperes

Franz Wüllner (Münster, 28 de gener, 1832 - Münster, 28 de gener, 1873) fou un compositor i director d'orquestra alemany.

Feu els estudis a Münster, Frankfurt, Berlín, Brussel·les i, finalment a Leipzig, on ja es va fer aplaudir com a pianista, sobretot en la interpretació de les obres de Beethoven. El 1854 s'establí a Munic i dos anys més tard aconseguí una plaça de professor de piano en el Conservatori de la mateixa ciutat.

El 1858 fou nomenat director de música de la ciutat d'Aquisgrà i el 1868 tornà a Munic com a mestre de capella religiosa de la cort, el qua amplià considerablement el territori d'activitat. El 1869 succeí en Hans von Búlow com a director de l'Òpera de la cort i dels concerts acadèmics, estrenant amb èxit excel·lent L'or del Rin i La Valquíria.

El 1877 passà a Dresden com a mestre de capella de la cort i director del Conservatori i dels concerts del Gürzenich de Colònia, en aquest Conservatori donà classes a diversos alumnes com el que més tard seria un compositor assenyat com en Peter Fassbaender, John Carlovitz Ames, Jan van Gilse i Otto Taubmann entre d'altres. A més, dirigí, diverses sèries de grans festivals de música i en tots aquests càrrecs donà proves del seu talentt i probitat artística. En aquest Conservatori fou succeit el 1902 per Fritz Steinbach.[1]

Compon Heinrich der Finkler, cantata. Miserere, per a doble cor. un Salm 75, per a cors i orquestra.un Stabat Mater, per a doble cor. Oberon, recitatius de Weber adoptat en quasi tots els teatres del món. Misses, motets i lieder. A més publicà un Chorübungen der Münchener Musikschule el 1875, del qual se'n feren més de 25 edicions.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1066 (ISBN 84-239-4557-X)