Franz von Suppé
| Franz von Suppe | ||
|---|---|---|
Miniatura del compositor Franz von Suppe |
||
| Estil: | Opereta vienesa | |
| Naixença: | 18 d'abril de 1819 Split, (Croàcia) |
|
| Defunció: | 21 de maig de 1895 (als 76 anys) Viena (Àustria) |
|
| Nacionalitat: | ||
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Director d’orquestra | |
|
Fites |
||
|
Tot i haver nascut a Croàcia, ell es considerà austríac. |
||
Franz von Suppe (Split, regió de la Dalmàcia, Croàcia, 18 d’abril de 1819 - Viena, Àustria, 21 de maig de 1895) fou un compositor d’operetes austríac.
Des de molt infant mostrà grans aptituds per la música, i al principi apengué a tocar la flauta. Després estudià en el Conservatori de Viena, i durant l’estança de Gaetano Donizetti en la capital austríaca va rebre lliçons seves. Començà la seva carrera musical com a director d’orquestra del teatre "Josephstadt" i després ho fou del de Pressburg, del "And er Wien" i del "Leopoldstadt".
Va compondre un gran nombre d’operetes, que es representaren amb força èxit, no tan sols a Àustria i Alemanya, sinó també en la resta d’Europa.
Operetes [modifica]
- Der Apfel: (1847)
- Das Mädchen vom Landen: (Viena, 1847)
- Paragraph 3: (1858)
- Das Pensionat: (1860)
- Die Kartenschlägerin: (1862)
- Zehn Mädchen und Kein Mann: (1862)
- Flotte Bursche: (1863)
- Das Corps der Rache: (1863)
- Pique-Dame: (1864)
- Franz Schubert: (1864)
- Die schöne Galathea: (1865)
- Leichte Kavallerie: (1866)
- Frigester: (1867)
- Cannebas: (1867)
- Banditenstreiche: (1867)
- Frau Meisterin: (1868)
- Tantalusqualen: (1868)
- Isabella: (1869)
- Die Prinzessin von Dragant: (1870)
- Fatinitza: (1876)
- Tricoche und Catolet: (1879)
- Boccaccio: (1879)
- Donna Juanita: (1880)
- Der Gaskogner: (1881)
- Herblättchen: (1882)
- Die Afrikaretse: (1883)
- Des Mutrosen Hermkehr: (1885)
- Bellmann: (1887)
- Die Jagd nach dem Glücke: (1888)
- Das Modell
- Die Pariserin.
També va compondre nombroses Danses, una Missa, amb Rèquiem, quartets i varies obertures, entre elles la titulada Poeta i Camperol, que assolí una popularitat immensa.
Bibliografia [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franz von Suppé |
Enciclopèdia Espasa Tom. núm 58. pàg. 1020 (ISBN 84-239-4558-8)