François Hanriot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:35, 27 feb 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
François Hanriot, retrat per H. Rousseau (1889).

François Hanriot (3 de setembre de 1761 – 28 de juliol de 1794) va ser un líder jacobí francès durant la Revolució francesa. Ell va tenir un paper clau en la caiguda dels Girondins.

Biografia

François Hanriot nasqué a Nanterre, un suburbi de París.[1] Els seus pares eren criats de la burgesia de París[2]

Hanriot va exercir diversos oficis.[3] Va ser un orador per a una secció local dels sans-culottes.

Hanriot aviat va ser conegut pel seu punt de vista antiaristocràtic. Va ser soldat a la Guàrdia Nacional francesa i va arribar a ser-ne capità.[4]

El 30 de maig de 1793 la Commune nomenà Hanriot "Commandant-General" de la Guàrdia Nacional de París,[5] i ordenà que les seves tropes marxessin l'endemà cap al Palau Nacional.[6] El seu propòsit era forçar la Convenció per dissoldre elsomitès de Salvació Pública i arrestar 22 girondins seleccionats.[7] El President de lae Convenció, Herault de Sechelles, va demanar o Hanriot que marxés amb les seves tropes, però ell ho refusà.[6][8]

Hanriot intentà alliberar Robespierre i altres presoners, però el mateix Hanriot va ser arrestat.[9] Va ser portat en el mateix carro que Robespirre i guillotinat[10] el 28 de juliol de 1794.[11]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Hanriot
  1. "François Hanriot". NNBD, Soylent Communications, 2008, <http://www.nnbd.com/people/021/000101715> (20 January 2008).
  2. Lenotre, G. Romances of the French Revolution: From the French of G. Lenotre. Translated by George Frederic William Lees. Vol. II. (London: W. Heinemann, 1908), 270.
  3. The Encyclopædia Britannica, 11th Edition. Vol. XII. (New York: The Encyclopædia Britannica Company, 1910).
  4. Andress, David. The Terror. (New York: Farrar, Straus, and Giroux, 2006), 396.
  5. Stevens, Henry Morse. A History of the French Revolution. (New York: Charles Scribner's Sons, 1891), p.242.
  6. 6,0 6,1 Chronicle of the French Revolution p.341 Longman Group 1989
  7. Schama, S. Citizens p. 722 Penguin 1989
  8. Slavin, Morris. The Making of an Insurrection. (London: Harvard University Press, 1986), 99-116.
  9. Scurr, R. Fatal Purity p.320 Vintage Books 2007
  10. Scurr, R. Fatal Purity p.324 Vintage Books 2007
  11. Andress, David. The Terror. (New York: Farrar, Straus, and Giroux, 2006), 341-344.)