Fray Bentos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fray Bentos
Localització
Fray Bentos situat respecte Uruguai
Fray Bentos
Estat
• Departament
Uruguai
Río Negro Bandera del Departament de Río Negro
Gentilici fraybentino, -na
Altitud 23 msnm msnm
Població 
  • Densitat
23,122 (2.004) hab.
Coordenades 33° 7′ 29″ S, 58° 18′ 1″ O / -33.12472,-58.30028Coord.: 33° 7′ 29″ S, 58° 18′ 1″ O / -33.12472,-58.30028
Formació
Fundació
 
1858
Codi postal 65.000
Codi telefònic +0562

Fray Bentos és una ciutat de l'oest de l'Uruguai i la capital del departament de Río Negro. Va ser fundada el 1858, encara que el seu origen és anterior.[1] La seva població és de 25.031 habitants, segons les dades del cens del 2006.

Està ubicada sobre el marge est del Riu Uruguai, té un port d'aigües profundes i es troba unida a la província d'Entre Ríos, a la República Argentina, per un pont binacional denominat "Puente Libertador General San Martín".

Història[modifica | modifica el codi]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom Fray Bentos porta certa incertesa. No obstant això hi ha coincidència en que podria derivar d'un frare de cognom Bentos, un religiós del segle XVI que es va instal·lar a la zona que avui rep el nom de Rincón de Haedo.[1] En l'actualitat allà sorgeix la població del mateix nom. Aquest religiós va fundar allà un assentament que, segons documenten els historiadors, va ser obligat a despoblar per dues vegades a les mans d'incursions indígenes violentes encapçalades per un indi anomenat "Iramundi". Les versions històriques porten a justificar la posterior reclusió del religiós en una gruta trobada a la zona del rierol Caracoles, al sud de l'actual ciutat de Fray Bentos.

El registre del terme Fray Bentos porta els investigadors a referències molt enrere en el temps. Ja el 1692, un viatge pel Riu de la Plata i els seus afluents, fet pel Capità Manuel de Ibarbelz, seguint ordres del llavors Governador de Buenos Aires, Agustín de Robles, dóna compte al seu diari i anotacions cartogràfiques sobre les "barrancas de Fray Bentos" a més d'altres observacions detallades de la geografia inconfusible dels voltants de la ciutat de Fray Bentos.

En un altre àmbit d'investigació, l'historiador uruguaià Ariosto Fernández, fent referència a la "Carta Espanyola del Riu de la Plata, Uruguai i Paraná" (Època de Carles II d'Espanya, 1703), realitzada pel Capità d'Enginyers Gregorio Gómez, descobreix la referència al toponímic Fray Bentos.

Una altra documentació que esmenta el nom Fray Bentos és el mapa "De les Missions de la Companyia de Jesús als rius Paraná i Uruguai", delineat per un sacerdot de la Companyia de Jesús de nom Joseph Quiroga y Méndez, el 1749. Aquest mapa va ser posteriorment publicat per Franceschelli l'any 1753 a Itàlia. El mapa en qüestió es refereix a cursos d'aigua i esmenta "Fray Bentos" com un d'ells, nom que avui continua portant un rierol al sud de la ciutat, el mateix observat per Quiroga y Méndez.[2]

Segles XIX i XX[modifica | modifica el codi]

Antiga indústria càrnica de la ciutat, avui convertida en un museu.

Durant el govern de Rosas a l'Argentina, el riu Uruguai es va obrir a la navegació i es va fomentar l'exportació per vies aquàtiques. El 1855 el port de la ciutat de Gualeguaychú no podia amb amb el comerç existent, a més de dificultats amb el calat. A l'altra vora, les barrancas de Fray Bentos oferien un excel·lent port natural, però no hi havia fins i tot allà cap centre poblat.

El doctor Isidoro de María, uruguaià i Vicecònsol a la ciutat de Gualeguaychú, va començar a encoratjar l'aparició de nous poblats a la vora uruguaiana. Per llavors, el 1857, un home de negocis, José Hargain, decideix instal·lar un hostal a la vora de Fray Bentos, tasca que va portar endavant no abans sense sol·licitar permís a la família Haedo, propietària de les terres, de manera que Hargain va ser el primer poblador de la zona específica del que seria posteriorment la ciutat de Fray Bentos.

El 1858, un grup d'empresaris uruguaians, anglesos, alemanys i irlandesos provinents de Montevideo, compren les terres i les donen al govern uruguaià per fundar allà el que inicialment es va conéixer com "Villa Independencia" (16 d'abril de 1859).

Durant 1861, l'enginyer alemany Georg Giebert,[3] porta a la ciutat la idea d'instal·lar una indústria que canviaria la forma de producció, "l'extracte de carn" (en anglés, Corned Beef), elaboració que s'emportaria endavant amb la fórmula del químic alemany Justus von Liebig.[4] Sorgeix així la "Giebert et Compagnie" el 1863.[5] Aquest producte es va fer tan famós que durant les dues grans Guerres, Fray Bentos va ser considerat "el frigorífic del món" i un dels majors proveïdors de Corned Beef per a les forces aliades.

Turisme[modifica | modifica el codi]

La manifestació ambientalista de la fronterera Gualeguaychú va afectar seriosament el turisme de la zona durant cinc anys.

Fray Bentos té un port propi d'ultramar amb aigües prou profundes com per allotjar vaixells de gran port.

Arribant, i des del més alt del pont, es pot albirar a la llunyania i a la dreta "L'Anglo" i la seva xemeneia, postal típica de Fray Bentos, Museu-Frigorífic on s'elaboraven derivats de la carn esmentats anteriorment. Convertida en museu, una part va ser cedida per a discoteques ballables a la vora del riu. La primera i més famosa, "Fuel Oil" va funcionar durant els anys 1900 i la seva estructura respectava l'arquitectura industrial del lloc, que precisament portava el seu nom per ser un depòsit de combustible. Al loft principal es conservaven fins i tot elements de l'època com a un extintor i una Bandera d'Anglaterra.

A 8 km del centre urbà, es troba el balneari Las Cañas, un complex turístic situat en una muntanya autòctona de canyes, ceibos i varietat d'arbres natius, amb àmplies platges de sorra i aigües sobre el Riu Uruguai. El sector del càmping està dividit en diverses zones que compten amb suficient infraestructura sanitària.

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Empresa finlandesa Botnia, a Fray Bentos.

En les proximitats d'aquest pont i a 2 km de la ciutat de Fray Bentos, el govern uruguaià del president Jorge Batlle va autoritzar la instal·lació de dues plantes de producció de pasta de cel·lulosa, a les empreses Botnia (Finlàndia) i ENCE (Espanya), sobre el Riu Uruguai.

Aquesta autorització va generar un conflicte entre l'Argentina i l'Uruguai després que els activistes reunits sota l'"Assemblea Ciutadana Ambiental de Gualeguaychú" de la ciutat argentina del mateix nom, decidissin tallar el trànsit pel pont San Martín, afectant dramàticament el comerç i el turisme de la ciutat i del país en general.[6] Malgrat els intents mediadors i de les negociacions entre ambdós països el conflicte es va estendre fins al 2010.[7]

Literatura[modifica | modifica el codi]

Article principal: Funes el memorioso

L'escriptor argentí Jorge Luis Borges, la mare del qual havia nascut en aquesta ciutat uruguaiana, desenvolupa el seu conte Funes el memorioso a Fray Bentos[8] i el nomena El Alep, el qual ha portat a pensar a molts lectors i crítics mal informats que es tracta d'una ciutat imaginària i mítica com a la Macondo del colombià Gabriel García Márquez.

Persones destacades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Fray Bentos hacia los 150 años» (en castellà). Il Messaggero di S.Antonio Editrice. [Consulta: 26 gener 2011].
  2. Historiografía de la Ciudad de Fray Bentos (1857-1890), René Boretto Ovalle. Montevideo, 2004.
  3. Revolució industrial a Fray Bentos - Pàgina web mexicana sobre Fray Bentos (castellà)
  4. Justus von Liebig, químic alemany radicat a l'Uruguai (alemany)
  5. Liebig i Giebert a Fray Bentos i Sud-amèrica (anglès)
  6. Presidència, República Oriental de l'Uruguai; 16 de gener de 2006 (castellà)
  7. Keegy: Botnia (Fray Bentos) i el conflict amb l'Argentina (castellà)
  8. Fragment de Funes el memorioso, al diari espanyol 20 minutos (castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fray Bentos