Fred Hoyle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sir Fred Hoyle (n. Bingley, Yorkshire, Anglaterra, 24 de juny de 1915 - † Bournemouth , Anglaterra, 20 d'agost de 2001) var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.

Va treballar en quasi tots els camps de l'astrofísica. Hoyle va ser un dels astrofísics més polèmics, i a pesar d'això àmpliament respectat. Hoyle és famós principalment per la proposta de dos teories de caràcter heterodox. La primera, el seu model d'Univers Estacionari o Teoria de l'estat estacionari i, la segona, la seva proposta junt amb Chandra Wickramsinghe en 1978, de la teoria de la panspèrmia.

Descobriments[modifica | modifica el codi]

Nivells d'energia atòmica del carboni[modifica | modifica el codi]

En 1958 va realitzar el seu descobriment més fonamental pel que serà recordat com un dels científics més eminents del segle XX. En aquell llavors era difícil explicar la nucli síntesi del carboni, com este element s'havia format en l'interior de diferents estreles i havia sigut el prou abundant per a fer possible la vida en el nostre planeta. Hoyle va predir teòricament els diferents nivells de energia que els àtoms de carboni havien de tenir. La seva predicció es basava en la necessitat estos nivells concrets perquè aquest element poguera produir-se en reaccions nuclears a partir d'elements més simples en nuclis estel·lars. El seu treball sobre estes reaccions i les seves extenses contribucions a l'estudi de les estructures internes estel·lars van permetre aprofundir en el coneixement de la nucli síntesi, la generació d'elements pesats a partir de hidrogen, i heli en l'interior de les estreles permetent explicar la formació d'elements com l'heli, carboni, silici i oxigen. Este descobriment fonamental va ser realitzat en conjunt amb el físic nord-americà William Fowler, va rebre per això el Premi Nobel de Física en 1983, compartit amb Subrahmanyan Chandrasekhar, un altre dels grans astrofísics que van estudiar l'interior de les estreles.

Teories[modifica | modifica el codi]

Teoria de l'Estat Estacionari[modifica | modifica el codi]

Amb enormes aportacions en el camp de l'evolució i estructura de les estreles, Hoyle va ser més conegut pel seu, avui en dia poc canònic, model de l'Univers Estacionari, conegut com a Teoria de l'estat estacionari. Este model sostenia que el Univers mai va tenir un origen, sinó que sempre va existir de la mateixa manera com el coneixem avui. Explicava l'expansió descoberta per Hubble, amb la permanent creació de protons i electrons, que passen a formar el hidrogen que posteriorment s'agrupa en estreles i galàxies. Hoyle va arribar a batejar humorísticament a la teoria alternativa d'expansió de l'Univers a partir d'una singularitat inicial com Teoria del Big Bang, nom pel qual ara es coneix a la teoria. El seu nom també està lligat a diferents formulacions del Principi antròpic.

Teoria de la panspèrmia[modifica | modifica el codi]

La teoria de la panspèrmia afirma que la vida no va sorgir en la Terra sinó que va arribar al nostre planeta a bord de cometes capaços de dispersar el mateix tipus de vida per diferents mons.

Obra[modifica | modifica el codi]

També va destacar com a autor de nombrosos treballs de divulgació científica i d'obres de Ciència-ficció. Com divulgador científic va realitzar una sèrie de xarrades per a la BBC en 1950 arreplegues en el llibre The nature of the Universe. Entre les seves obres de ciència-ficció destaca "El Núvol Negre" (1957). En 1961 va realitzar una sèrie de ciència-ficció per a la televisió titulada A for Andromeda i protagonitzada per Julie Christie. (La versió novel·litzada d'aquesta darrera sèrie va ser publicada en castellà per Plaza & Janés el 1963.) Va ser nomenat cavaller en 1972. Sir Fred Hoyle va rebre en 1997, el Premi Crafoord.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fred Hoyle