Frederic Gomis i Mestre
| Biografia | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 3 de maig de 1827 Reus | ||||||||||||||
| Mort | 25 d'abril de 1875 (als 47 anys) Madrid | ||||||||||||||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||
| 17 de febrer de 1869 – 2 d'octubre de 1871 | |||||||||||||||
| Circumscripció | Tarragona | ||||||||||||||
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||
| 26 d'abril de 1871 – 28 de juny de 1872 | |||||||||||||||
| Circumscripció | Igualada | ||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid  | ||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||
| Partit | Partit Progressista | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
Frederic Gomis i Mestre (Reus, 3 de maig de 1827 - Madrid 25 d'abril de 1875) fou un polític i empresari català, parent de Cels Gomis i Mestres.
Biografia
El seu pare era un botiguer d'Igualada instal·lat a Reus. Frederic Gomis era enginyer, i s'interessà pels problemes agraris. Quan hi va haver una plaga d'oïdi a les vinyes del Camp, cap al 1862, va defensar el canvi de conreu de la vinya pels avellaners, més aptes per als terrenys dolents i més rendibles, tot i que el seu conreu és més costós que el de la vinya. A la seva intervenció es pot deure en bona part la reconversió del Camp, fins aleshores essencialment vinícola.[1] Fou un dels impulsors del Casino Reusenc, on el 1856 fundà la societat concessionària del ferrocarril de Reus a Tarragona amb Pau Canals i Joaquim Borràs i de March.[2] Va ser gerent d'aquesta línia almenys des del 1869 fins al 1872.[1] El 1863 va obtenir permís per a estudiar la viabilitat d'una línia de ferrocarril de Reus a Saragossa, però fa fracassar.[3]
Amic del general Joan Prim i Prats, participà en la revolució de 1868, i va ser membre de la Junta Revolucionària de Madrid, ciutat on residia. Fou diputat del Partit Progressista per la circumscripció de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1869, tot i la seva esclatant derrota a la ciutat de Reus, que li valgué acusacions de tupinada des del periòdic republicà reusenc La Redención del Pueblo. Com a un dels caps visibles del partit monàrquic va fer gran quantitat d'actes polítics per la seva ciutat i comarca durant aquest període.[1] Va presentar-se per la circumscripció de Valls a les eleccions de 1871 i per la d'Igualada a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872.[4] El 20 de setembre de 1871 ell i Antoni Maria Fontanals i Miret acompanyaren Amadeu I en la seva visita a Terrassa.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 333-334.
- ↑ La formació de la xarxa ferroviaria al Baix Camp per Pere Anguera, p. 153
- ↑ La formació de la xarxa ferroviaria al Baix Camp per Pere Anguera p. 157
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ Efemèrides Terrassenques, s. XIX p.83