Frederic Udina i Martorell

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrederic Udina i Martorell
Biografia
Naixement29 setembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort30 desembre 2011 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director Arxiu de la Corona d'Aragó
1961 – 1982
← Jesús Ernest Martínez Ferrando – Maria-Mercè Costa i Paretas →
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Arxiu de la Corona d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, arxiver Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansSantiago Udina i Martorell Modifica el valor a Wikidata
Premis

Frederic Udina i Martorell (Barcelona, 29 de setembre de 1914 - 30 de desembre de 2011) fou un historiador, arxiver i catedràtic català.[1]

Biografia[modifica]

Historiador de perfil medievalista, inclòs a la categoria d'historiadors positivistes destacats, en la varietat d'expert en edició de documents,[2] i deixeble d'Antonio de la Torre, es llicencià i es doctorà el 1945 per la Universitat de Barcelona amb la tesi El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX y X, publicada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques. Després d'aconseguir càtedra a la Universitat de Valladolid, va demanar l'excedència per no haver de deixar Barcelona i des de llavors es va llaurar una carrera en diversos càrrecs de l'Administració, primer com a director del Museu d'Història de Barcelona (1959-1976), després com a director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1961–1982) sent-ne nomenat posteriorment Director Honorari, i, finalment, com a delegat de cultura de l'Ajuntament de Barcelona (1975-1976).

Membre de la comissió gestora de la Universitat Autònoma de Barcelona i degà de la Facultat de Lletres entre 1968 i 1973, organitzà aquest centre, com també els col·legis universitaris de Lleida i Girona. En dita universitat, va impartir cursos de doctorat, des d'on va promoure les setmanes d'estudis medievals i la creació de la revista Medievalia (1980-1998). Dins d'aquest etapa, va rebre la medalla de la UAB en reconeixement a la seva tasca docent i investigadora l'any 1984, coincidint amb la seva jubilació el setembre del mateix any.[3] També fou fundador i director de l'Institut Interuniversitari d'Estudis Medievals, creat l'any 1973 a la mateixa Universitat Autònoma de Barcelona, càrrec que ocupà fins al 1986 al succeir-lo José Enrique Ruiz-Domènec. Fou membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1969), la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1996) i de l'Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, en la qual ingressà amb el discurs Cinquanta llargs anys d'arqueologia barcelonina (1980). Fou secretari general (1984-94) i tresorer (1993-97) d'aquesta entitat i, des del 2006, supernumerari.

Publicà diversos reculls documentals, entre els quals destaquen: El Llibre Blanc de Santes Creus (1947), L'escut de la ciutat de Barcelona (1979) o Documents cabdals de la Història de Catalunya (1985). Dirigí Nobiliario de la Corona de Aragón (1948-52), i en col·laboració publicà Barcelona, vint segles d'Història (1963). Dirigí i publicà el Simpòsium Internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI), inclòs en la celebració dels actes del mil·lenari de Catalunya (1991).[4] En total escrigué més de dos-cents quaranta-quatre textos entre ponències, seminaris, congressos, presentacions o pròlegs de publicacions pròpies i d'exposicions històriques, articles de revistes científiques i escrits en miscel·lànies i de les més de cent conferències donades al llarg de la seva vida.[5]

Tasca com a arxiver[modifica]

Fou arxiver interí a l'Archivo Histórico Nacional (1940) i l'any 1941 ingressà per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos (CFABA).[4] Director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (1961-1982) i després director honorari. Des de la direcció d'aquest arxiu s'ha d'assenyalar l'estímul que va donar al CODOIN (Col·lecció de Documents Inèdits de l'Arxiu de la Corona d'Aragó), a la que donà una nova època en qualitat de director; la creació de dues revistes d'investigació i difusió cultural vinculades a l'Ajuntament de Barcelona, en tant que director del Museu: Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad (1960-76), Miscellanea Barcinonensia (1962-78); i, de forma especial, el suport, com a president de la Comissió Permanent, als congressos d'història de la Corona d'Aragó impartits sota la seva direcció. Des de 1988, considerà els ensenyaments d'arxivística i es resolgué organitzar un Mestratge d'Arxivística, promogut per l'Institut Interuniversitari d'Estudis Medievals.[6] Dirigí, durant la dècada dels seixanta, els Cursos de Formación Tècnica de Archivos des de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

Obra[7][modifica]

  • El Llibre Blanch de Santes Creus (Cartulario del siglo XII), Casa Provincial de Caridad, Barcelona, (1947)
  • El Archivo Condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, (1951) -Tesi Doctoral-
  • Sugerencias en torno a unas cartas reales cerverinas, Barcelona, (1952)
  • La exposición viajera no 5 sobre la expansión mediterránea de la Corona de Aragón, Dirección General de Archivos y Bibliotecas, Madrid, (1958)
  • El nom de Catalunya, Editorial Dalmau, (1961)
  • Barcelona, vint segles d'Història, Editorial Aymà, (1963) (Amb Josep M. Garrut i Romà)
  • Las armas de Barcelona. Su origen y desenvolvimiento durante ocho siglos, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, (1969)
  • Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona, Imp. Fidel Rodríguez Ferran,Barcelona, (1971)
  • La porta de Sant Jordi. De l'Arxiu de la Corona d'Aragó al Palau dels Virreis, Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona, (1978)
  • L'escut heràldic de la Ciutat de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, (1979)
  • Els auditoris cristians antics, Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, (1983)
  • Fuentes documentales de Cataluña relativas a Italia, La Lettere, Firenze, (1984)
  • Documents cabdals de la Història de Catalunya, Enciclopèdia Catalana, (1985) (Amb Eduardo Escartín Sánchez i Josep Termes Ardèvol)
  • Problemàtica acerca del escudo de los palos de gules, (1989)
  • Catalunya a l'època de Colom: 1450-1506, Barcelona, (1994)
  • Notes històriques de la Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, (1995)
  • El pare Vergés, apòstol de la joventut. La Congregació de la Inmaculada, 1923-1953, Barcelona, (1995)
  • Articles selectes (1944-1997),Fundació Abat Oliba, Barcelona, (2000)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «La Vanguardia, Hemeroteca». La Vanguardia, 31-12-2011.
  2. ↑ RUIZ-DOMÈNEC, José Enrique(2010-2011).“Frederic Udina i Martorell, perfil de un medievalista catalán del siglo XX”.Faventia, Vol. 32-33, p. 17-20, ISSN 0210-7570
  3. ↑ «Noticias UAB, Acto de homenaje al profesor Frederic Udina», 05-06-2012.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Frederic Udina i Martorell». enciclopèdia.cat.
  5. ↑ UDINA I MARTORELL, Frederic (2000). Artículos selectos =articles selectes : (1944- 1997). Barcelona: José Ma Bosch
  6. ↑ UDINA I MARTORELL, Frederic (1994) Els mestratges d'arxivística, Medievalia (11)
  7. ↑ «Udina i Martorell, Frederic». Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Bibliografia[modifica]

  • RUIZ-DOMÈNEC, José Enrique (2010-2011). Frederic Udina i Martorell, perfil de un medievalista catalán del siglo XX. Faventia, Vol. 32-33, p. 17-20, ISSN 0210-7570.
  • UDINA I MARTORELL, Frederic (2000). Artículos selectos =articles selectes : (1944- 1997). Barcelona: José Ma Bosch.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Jaume Vicens i Vives 		Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXX
1969-2011 		Succeït per:
Isabel Rodà de Llanza
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frederic_Udina_i_Martorell&oldid=32479181»