Frederick Delius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jelka Rosen i Frederick Delius el 1929

Frederick Theodore Albert Delius, CH (29 de gener de 1862 - 10 de juny de 1934), compositor nascut a Bradford, a West Yorkshire, al nord d'Anglaterra i mort a Grez-sur-Loing, Seine-et-Marne, França.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els pares de Delius eren alemanys. Julius i Elise Pauline Delius s'havien traslladat des de Bielefeld, Alemanya, a Anglaterra per tal de prosperar en el negoci de la llana. Frederick ('Fritz' per a la seua família) Delius va ser el quart de catorze fills.

Malgrat haver nascut a Anglaterra, Frederick Delius no sentia massa atracció pel seu país de naixement i va passar molt de temps de la seua vida a l'estranger, als Estats Units i a l'Europa continental, principalment a França.

Encara que el jove Frederick va mostrar des de ben menut un talent innat per a la música, son pare s'hi va oposar durant molt temps, amb el desig que Delius treballara al negoci familiar.

A Amèrica[modifica | modifica el codi]

Delius pare va enviar a Frederick (aparentment a sol·licitud d'aquest) a dirigir l'explotació citrícola Solano Grove a St. Johns River, Florida. En aquest lloc, a l'oest de St. Augustine i al sud de Jacksonville, Delius va continuar amb l'estudi de la música. Al mateix Jacksonville, va conèixer Thomas Ward, qui esdevingué el seu professor de contrapunt i composició.

Sembla que Delius va tenir una relació amb una noia afroamericana que treballava en la plantació de tarongers de Grove. Després de retornar a Anglaterra, el 1886, Delius s'assabentà que la seua amant havia tingut un fill. Pocs anys després, turmentat per un profund sentiment de pèrdua, Delius va retornar a Florida buscant l'antic amor i el seu fill. Però la noia, tement que el pare vinguera a arrabassar-li el fill i endur-se'l a Anglaterra, havia fugit sense deixar rastre i Delius no en va saber més d'ella.

Durant la seua estada a Florida, Delius va compondre molta música, incloent-hi la Florida Suite. La casa en què va viure des de 1884 a 1885 en Solano Grove fou donada a la Universitat de Jacksonville i traslladada al seu campus el 1961. Aquesta universitat organitza el Delius Festival tots els anys, en honor al compositor. Després de deixar Florida, Delius va estudiar música a Danville, Virginia i va viatjar a Nova York.

Europa[modifica | modifica el codi]

Després de la seua estada a Nova York, son pare va acceptar finalment proporcionar-li una educació musical, i va consentir enviar-lo a Leipzig, per a estudiar al conservatori Felix Mendelsshon d'aquesta ciutat. Ací va establir amistat amb Edvard Grieg, qui va encoratjar Delius i amb qui va mantenir una excel·lent relació durant tota la vida.

El 1897 Delius va conèixer la pintora Jelka Rosen. Ben aviat van conviure a Grez-sur-Loing, prop de Fontainebleau, però es van casar més tard, el 1903. Excepte un curt període de temps en què l'àrea va ser evacuada per l'avenç de les tropes alemanyes durant la Primera Guerra Mundial, van viure a Grez la resta de la seua vida.

El 1907 coneix Sir (aleshores simplement Sr.) Thomas Beecham, que hauria de ser el gran defensor de l'obra de Delius en el món anglosaxó. Fins aleshores el públic de Delius era principalment alemany, gràcies a la tasca dels directors Fritz Cassirer i Hans Haym.

Els últims anys de la seua vida els va passar en la casa que, amb la seua esposa, havia construït a Grez-sur-Loing. Aquests anys es van anar espatllant a causa dels creixents problemes de salut. De jove (possiblement a París) Delius s'havia encomanat de sífilis. Ara, els efectes a llarg termini de la malaltia li estaven produint ceguesa i paràlisi, fins al punt de fer necessari l'ús d'una cadira de rodes. Aleshores, Delius va contractar Eric Fenby, que havia escrit temps endarrere una carta d'admiració al compositor, com el seu secretari. Les últimes grans obres de Delius [1] van ser dictades a Fenby, qui després escriuria un llibre sobre l'experiència. La pel·lícula Song of Summer, dirigida per Ken Russell, està basada en el llibre de Fenby i protagonitzada per Max Adrian com el cec compositor.

Música[modifica | modifica el codi]

L'estil de Delius es caracteritza pel cromatisme, encara que és completament tonal, amb delicioses harmonies, amb l'ús freqüent de leitmotivs i amb melodies en constant desenvolupament.

Algunes de les seues obres més conegudes són:

Menys sovint s'interpreten altres peces, com el Concert per a violí i orquestra, un doble concert per a violí i violoncel i el colorista i pintoresc poema Paris: Song of a Great City.

Alguns extractes orquestrals de les seues òperes, com per exemple La Calinda de Koanga – origen en la dècada de 1880 de la Florida Suite - i The Walk to the Paradise Garden de A Village Romeo and Juliet, també s'interpreten i s'han gravat amb certa freqüència. També ens va deixar un cert nombre d'obres de cambra (tres sonates per a violí, compostes en la maduresa, una sonata per a violoncel, i un quartet de corda).

Llista d'obres[modifica | modifica el codi]

  • Òperes
    • Irmelin (1890-92; premiere 1953)
    • The Magic Fountain (1893-95)
    • Koanga (1895-97; UA 1904)
    • A Village Romeo and Juliet (1900-01; estrena 1907)
    • Margot la rouge (1902)
    • Fennimore and Gerda (1909-10; estrena 1919)
  • Música incidental
    • Zanoni (1888)
    • Folkeraadet (1897)
    • Hassan (1920-23)
  • Obres concertants
    • Suite per a Violí i Orquestra (1888)
    • Légende per a Violí i Orquestra (1895)
    • Piano Concert en C minor (1897)
    • Doble Concert per a Violí, Violoncel i Orquestra (1915-16)
    • Concert per a Violí (1916)
    • Concert per a Violoncel (1921)
    • Caprice and Elegy per a Violoncel i Orquestra (1930)
  • Obres Orquestrals
    • Florida. Suite (1887)
    • 2 Peces (Schlittenfahrt i March caprice) (1887-88)
    • Hiawatha. Tonepoem (1888)
    • Idylle de Printemps (1889)
    • Little Suite (1889-90)
    • 3 Small Tonepoems (Summer Evening, Winter Night, Spring Morning) (1890)
    • Paa Vidderne (Sur les cimes). Poema Simfònic basat en l'obra d'Ibsen (1890-92; versió amb narrador 1888))
    • Over the Hills and Far Away. Fantasy Overture (1895-97)
    • Appalachia per a Orquestra (1896)
    • La ronde se déroule. Poema Simfònic (1899)
    • Paris: The Song of a Great City (1899)
    • Brigg Fair: An English Rhapsody (1907)
    • In a Summer Garden. Rapsòdia (1908)
    • Dance Rhapsody no.1 (1908)
    • 2 Pieces for Small Orquestra (On Hearing the First Cuckoo in Spring, 1912; Summer Night on the River, 1911)
    • North Country Sketches (1913-14)
    • Airand Dance per a corda (1915)
    • Dance Rhapsody no. 2 (1916)
    • Eventyr (Once Upon a Time) (1917)
    • A Song Beper ae Sunrise per a petita Orquestra (1918)
    • A Song of Summer (1929-30)
    • Irmelin Prelude (1931)
    • Fantastic Dance (1931)
  • Obres vocals
    • 6 German Partsongs per a Cor (1887)
    • Sakuntala per a Tenor i Orquestra (1889)
    • Maud per a Tenor i Orquestra (1891)
    • Mitternachtslied per a Baríton, Cor masculí i Orquestra (1898)
    • Appalachia per a Cor i Orquestra (1898-1903)
    • Sea Drift per a Baríton, Cor i Orquestra (1903-04)
    • A Mass of Life per a Solistes, Cor i Orquestra (1904-05)
    • Songs of Sunset per a Mezzosoprano, Baríton, Cor i Orquestra (1906-07)
    • Cynara per a Baríton i Orquestra (1907; completed 1929)
    • On Craig Dhu per a Cor i Piano (1907)
    • Midsummer Song per a Cor i Piano (1908)
    • Wierer's Song per a Cor marculí i Piano (1908)
    • An Arabesk per a Baríton, Cor i Orquestra (1911)
    • A Song of the High Hills per a Cor i Orquestra (1911)
    • 2 Songs for a Children's Album (1913)
    • Requiem per a Soprano, Baríton, Cor i Orquestra (1914-16)
    • 2 Songs to be sung of a Summer Night on the Water per a Cor (1917)
    • The splendour falls on castle walls per a Cor (1923)
    • A Late Lark per a Veu i Orquestra (1925)
    • Songs of Farewell per a Cor i Orquestra (1930)
    • Idyll: Once I passed through a populous city per a Soprano, Baríton i Orquestra (1930-32)
  • Música de cambra
    • Quartet de corda (1888)
    • Romance per a Violí i Piano (1889)
    • Sonata per a Violí B-major (1892)
    • Quartet de corda (1893)
    • Romance per a Violoncel i Piano (1896)
    • Sonata per a Violí Nr.1 (1905-14)
    • Quartet de corda (1916)
    • Violoncel Sonata (1916)
    • Sonata per a Violí Nr.2 (1923)
    • Sonata per a Violí Nr.3 (1930)
  • Música per a piano i clavicèmbal
    • Dance per a clavicèmbal (1919)
    • 5 Peces per a Piano (1922-23)
    • 3 Preludis per a Piano (1923)
  • Cançons
    • 5 Songs from the Norwegian (1888)
    • 7 Songs from the Norwegian (1889-90; 2 cançons amb Orquestra)
    • 3 English Songs (1891)
    • 2 Songs after Verlaine (1895; amb Orquestra)
    • 7 Danish Songs (1897; amb Orquestra)
    • 4 Songs after Nietzsche (1898)
    • Im Glück wir lachend gingen (1898)
    • The Violet (1900; amb Orquestra)
    • Autumn (1900)
    • Black Roses (1901)
    • Summer Liscape (1902; amb Orquestra)
    • The nightingale has a lyre of gold (1910)
    • La lune blanche (1911; amb Orquestra)
    • Chanson d'automne (1911)
    • I-Brasil (1913)
    • 4 Old English Lyrics (1915-16)
    • Avant que tu ne t'en ailles (1919)
    • 18 cançons sense publicar

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Frederick Delius by Sir Thomas Beecham, Severn House Publishers, ISBN 0-7278-0099-X
  • (anglès) Delius as I knew him by Eric Fenby, Cambridge University Press, ISBN 0-521-28768-5
  • (anglès) Frederick Delius by Peter Warlock
  • (anglès) Delius: A Life in Letters, Vols 1 & 2 ed. L Carley, Scolar Press, ISBN 1-85928-178-8

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederick Delius

Referències[modifica | modifica el codi]