Frederick Sanger
 |
|
| Naixement | 13 d'agost de 1918 Gloucester, Gloucestershire, Anglaterra |
|---|---|
| Nacionalitat |  Regne Unit |
| Premis importants | Orde del Mèrit (Regne Unit), Orde dels Companys d'Honor, Orde de l'Imperi Britànic, Royal Society |
Frederick Sanger (Gloucester, Anglaterra, 13 d'agost de 1918) és un bioquímic anglès guardonat dues vegades amb el Premi Nobel de Química els anys 1958 i 1980. És una de les quatre persones que han estat guardonades dues vegades amb el Premi Nobel juntament amb Marie Curie, Linus Carl Pauling i John Bardeen.
 |
| Premi Nobel de Química (1958) |
| Premi Nobel de Química (1980) |
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va estudiar ensenyament secundari a la ciutat de Bryanston i posteriorment va estudiar Ciències Naturals a la Universitat de Cambridge, on es llicencià el 1941. Inicialment interessat en medicina, es decantà finalment per la bioquímica per realitzar el seu doctorat l'any 1943 a Cambridge, d'on posteriorment en fou investigador del Laboratori de Bioquímica.
Actualment és membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències.
Recerca científica [modifica]
Després de la Segona Guerra Mundial va prosseguir les seves investigacions sobre el metabolisme d'alguns aminoàcids. Al Medical Research Council, i gràcies als treballs previs de Richard Laurence Millington Synge, es va dedicar a esclarir l'estructura de les proteïnes i va idear notables mètodes de treball, que després han adoptat altres laboratoris. L'atac de la molècula d'una proteïna per hidròlisi àcida o per digestió enzimàtica permet trencar la seva cadena d'aminoàcids; per aquest procediment Sanger va assolir establir la constitució de les cadenes A i B de la insulina, hormona del pàncrees, i més tard descriure la disposició dels ponts de sofre que les uneixen. Per aquests treballs l'any 1958 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química.[1]
A partir de la dècada del 1970 es convertí en un dels científics pioners en biologia molecular. El 1975 va desenvolupar el mètode de terminació de la cadena d'ADN, també conegut mètode de Sanger. Dos anys més tard va utilitzar la seva tècnica per a ordenar amb èxit el genoma Fag Φ-X174, el primer genoma d'ADN completament ordenat. Realitzat sense cap mena d'ajuda automàtica ha estat de vital importància pel posterior desenvolupament del Projecte Genoma Humà. L'any 1980 fou guardonat novament amb el Premi Nobel de Química, que compartí amb Walter Gilbert, “pels seus treballs en la determinació de seqüències bàsiques en els àcids nucleics”. L'altra meitat del premi recaigué en el químic nord-americà Paul Berg pels seus treballs sobre la bioquímica dels àcids nucleics.[2]
Referències [modifica]
- ↑ Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1958 (anglès)
- ↑ Pàgina de l'Institut Nobel, Premi Nobel de Química 1980 (anglès)
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederick Sanger |
- The Sanger Institute
- http://www.vega.org.uk/series/facetoface/sanger/index.php
- http://www.npg.org.uk/live/search/person.asp?search=ss&sText=Sanger&LinkID=mp06016
- http://www.alanmacfarlane.com/ancestors/sanger.htm
- Interviews with Nobel Prize winning scientists: Dr Frederick Sanger, British Broadcasting Corporation, c. 1985, <http://www.bbc.co.uk/archive/scientists/10603.shtml>. Interviewed by Lewis Wolpert. Duration 1 hour.
