Fredolic bord picant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fredolic bord picant
Exemplars d'Idaho (els Estats Units)
Exemplars d'Idaho (els Estats Units)
Exemplars fotografiats a Ontàrio (el Canadà).
Exemplars fotografiats a Ontàrio (el Canadà).
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Agaricomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Tricholomataceae
Gènere: Tricholoma
Espècie: T. virgatum
Nom binomial
Tricholoma virgatum
(Fr.) P. Kumm. 1871[1][2]
Sinònims

El fredolic bord picant (Tricholoma virgatum) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[5]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El seu nom específic, virgatum, vol dir ratllat.[6]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • El barret és cònic de jove, després, en madurar, més aplanat i amb un umbó apical, d'un color uniforme de gris argentat a gris fosc. Superfície lluent, molt lleument fibril·losa, amb el marge incurvat (sobretot de jove) i no estriat. Fa entre 4 i 7 cm de diàmetre.
  • Les làmines són adnates, força denses, gris pàl·lid amb reflexos grocs. Aresta sencera i del mateix color.
  • El peu fa 5-11 x 1,1,5 cm, més llarg que el diàmetre del barret, cilíndric, de color blanquinós, una mica rosat en la forma roseipes.
  • La carn és blanquinosa, més grisa sota la cutícula.
  • L'olor és no distintiva o lleugerament de pebre.
  • El sabor és picant.
  • L'esporada és de color blanc i les espores són d'el·lipsoïdals a subovoides, llises, de 6-8 x 4,5-5,5 micròmetres.[7][6][8][9][10][11][12][13]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un bolet poc comú que acostuma a créixer sobre sòls àcids als estatges montà i subalpí, sota coníferes, especialment avets i pins (Pinus uncinata).[7][14]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Europa i Nord-amèrica.[15][10]

Confusió amb altres espècies[modifica | modifica el codi]

Existeixen diverses espècies semblants, com Tricholoma sciodes, Tricholoma bresadolanum o Tricholoma hordum, igualment no comestibles. La primera se'n separa pel barret de color menys gris, amb freqüents reflexos rosats o lilacins, per les làmines amb l'aresta puntejada de negre i pel sabor amarg, no picant, de la carn. La segona té el barret no umbonat, més ornamentat, i com en el cas de Tricholoma sciodes, l'aresta de les làmines finament puntejada de negre i la carn amarga. Finalment, Tricholoma hordum té el peu amb tonalitats rosades, i les làmines blanquinoses. D'altra banda, la confusió amb Tricholoma terreum, comestible, és possible, tot i que aquest darrer no té mai el barret cònic, és menys robust i la seua carn no és picant.[7]

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

És un bolet no comestible, ja que el seu consum produeix nàusees, vòmits i malalties gastrointestinals (possiblement, a causa dels alcaloides que conté).[16][17][7]

Referències[modifica | modifica el codi]

Exemplars de Portland (Oregon, els Estats Units)
  1. Kummer P., 1871. Der Führer in die Pilzkunde (1 ed.), p. 134.
  2. uBio (anglès)
  3. Fries EM., 1818. Observationes Mycologicae, 1. p. 113.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA., 1984. Guías de Naturaleza Blume: Setas. Barcelona: Blume. p. 70. ISBN 84-87535-11-9.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 426. ISBN 84-282-1121-3.
  8. RedNaturaleza (castellà)
  9. Mushroom Observer (anglès)
  10. 10,0 10,1 RogersMushrooms (anglès)
  11. Fungi of Poland (anglès) i (polonès)
  12. Centro de Iniciativas Turísticas de Cervera de Pisuerga (castellà)
  13. First-Nature (anglès)
  14. Bolets de la Catalunya central (català)
  15. GBIF (anglès)
  16. Adrian P. Dobbs: Total Synthesis of Indoles from Tricholoma Species via Bartoli/Heteroaryl Radical Methodologies. A: The Journal of Organic Chemistry. 66, Núm. 2, 2001, pp. 638–641. «Enllaç».
  17. Luigi Garlaschelli, Zijie Pang, Olov Sterner, Giovanni Vidari: New Indole Derivatives from the Fruit Bodies of Tricholoma sciodes and Tricholoma virgatum. A: Tetrahedron. 50, Núm. 11, 1994, pp. 3571–3574. «Enllaç».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fredolic bord picant