Fredric March

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Fredric March
Fredric March (1939)
Fredric March (1939)
Nom real: Ernest Frederick McIntyre Bickel
Naixença: 31 d'agost de 1897
Racine (Wisconsin), EUA
Defunció: 14 d'abril de 1975 (als 77 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Ellis Baker (1925-1927)
Florence Eldridge (1927-1975)
Premis Oscar
Millor actor
1932 - Dr. Jekyll and Mr. Hyde
1947 - Els millors anys de la nostra vida
Globus d'Or
Millor actor - Drama
1952 - La mort d'un viatjant
Mostra de Venècia
Millor actor
1952 - La mort d'un viatjant
Festival de Berlín
Millor actor
1960 - L'herència del vent

Pàgina sobre Fredric March a IMDb

Fredrich March (Racine, Wisconsin, 30 d'agost de 1897 - Los Angeles, 14 d'abril de 1975) va ser un actor de teatre i cinema estatunidenc.

Primers temps[modifica | modifica el codi]

El seu vertader nom era Ernest Frederick McYntire Bickel. Fou l'últim dels quatre fills que va tenir John Frederik Bickel, executiu de la Racine Hardware Manufacturing Company, empresa dedicada a fabricar articles per a oficina. La seva mare era Cora Brown Marcher, el qual segon cognom serví al fill per construir-ne el cognom artístic amb el que regnà com a galant del cinema en els anys trenta i quaranta. Matriculat en finances i economia en la Universitat de Wisconsin el 1915, Ernest Frederick anava per a banquer, però dos anys més tard esclatà la Primera Guerra Mundial i s'allistà a l'exèrcit de terra dels Estats Units, servint durant el conflicte com a tinent d'Artilleria. Acabat al conflicte tornà a la universitat, on agafà el liderat de l'equip de beisbol i començà a participar en muntatges teatrals d'alumnes.

Fredric March en el film Els millors anys de la nostra vida

De banquer a actor[modifica | modifica el codi]

Una volta llicenciat, començà a treballar en el First National City Bank de Wisconsin i més tard fou traslladat a les oficines d'aquest banc a Nova York, ciutat que desvetllà el que anava a ser el vertader camí professional com a actor, lluny de les oficines bancàries. Malgrat això, llurs biògrafs situen el seu canvi de rumb en relació a una operació d'apèndixs que quasi acabà amb la seva vida i el portà a replantejar-ne el camí que havia elegit per a guanyar-se la vida. Descontent del seu pla d'existència com a professional de la banca, canvià de rumb i deixà de ser banquer per intentar convertir-se en actor. El primer pas el donà treballant com a model el 1920, emprant el nom de Frederick Bickel. Posteriorment treballà com a extra en alguns films sense aparèixer en els crèdits i a finals d'aquest mateix any debutà als escenaris de Broadway. Altres fonts equivocadament, asseguren que això no va ocórrer fins al 1926, però estan equivocades. En realitat, el banquer reconvertit en actor trepitjà per primera vegada els escenaris com a professional participant en el muntatge de l'obra de Sacha Guitry, Deburau una tragicomèdia en quatre actes que havia adaptat a l'anglès Granville Barker, i que produí David Belasco Theatre el 23 de desembre de 1920. Junt amb el llavors encara Frederick Bickel, que exercia un paper més secundari, el repartiment comptava amb capçaleres de cartell amb Lionel Atwill i Elsie Mackay.

Primer, el teatre[modifica | modifica el codi]

Després d'aquesta primera experiència seguien altres muntatges teatrals, com el de The Lawbreaker, el 1922; The Melody Man, de 1924 (la primera en que aparegué amb el nom de Fredri Marc); Puppets, de 1925, Harvest, en aquest mateix any; The Half-Castle, el 1926; i The Devil in the Cheese, que en aquest mateix any posà fi al primer cicle teatral de la carrera de l'actor, el qual per primera vegada apareixia encapçalant el repartiment. No tornaria als escenaris fins al 1938, data en què protagonitzà el muntatge de El teu obedient espòs, junt a Florence Eldridge, i sota la direcció de John Cromwell, que també prestava serveis com a realitzador a Hollywood. A aquest retorn seguiren altres treballs teatrals, perquè els escenaris serien sempre un dels referents essencials al llarg de tota la seva carrera i a ells i tornà amb freqüència alternat llurs treballs sobre les taules amb les seves aparicions cinematogràfiques.

En el teatre un dels llurs treballs més aplaudits i difícil fou el muntatge de l'obra d'Henrik Ibsen, Un enemic del poble, el 1950, adaptada per Arthur Miller i amb la seva habitual companya de repartiment en aquestes feines, Florence Eldridge. Repetiren l'any següent en El jardí de tardor, una comèdia de Lillian Hellman, i en Llarg viatge vers la nit, l'obra més autobiogràfica d'Eugene O'Neill, el 1956. En els escenaris teatrals l'actor guanyà dos dels seus més apreciats guardons, els premis Tony per llurs treballs en les obres Years Ago, el 1947, i Llarg viatge vers la nit. De fet tingué l'honor d'estar entre els receptors d'aquest premi en la seva primera edició, junt en José Ferrer, Helen Hayes i Ingrid Bergman. L'associació amb Eldridge passà dels escenaris a la realitat quan es convertiren en matrimoni. March s'havia casat en primeres nupcies amb l'actriu Ellis Baker (el 3 de maig de 1925), però es divorcià d'ella el 1927 després de trobar-se per primera vegada amb Florence Eldridge durant una gira per Denver. Es casaren el 30 de maig de 1927 i romangueren junts fins al moment en què morí March. Adoptaren dos nens, Penelope, nascuda el 1932, i Anthony, nascut el 1934. Ambdós foren contribuents habituals del Partit Demòcrata.

Després, el cinema[modifica | modifica el codi]

A aquesta ocupació en els escenaris, March afegí una dilatada trajectòria paral·lela com estrella cinematogràfica, amb la que fou guanyant cada vegada major prestigi i aconseguí guanyar-se tant l'aprecia de la crítica com el del públic. El seu primer èxit en la pantalla gran l'assolí amb The Royal Family of Broadway, que a més li proporcionà el 1931 el seu primer nomenament a l'Oscar de les cinc que acumularia al llarg de la seva carrera. També l'anomenaren per Ha nascut una estrella (A star is born), el 1938, i Mort d'un viatjant (Death of a Salesman) el 1952, però només aconseguí el premi de l'Acadèmia de Hollywood pels seus treballs a Dr. Jekill and Mr. Hyde (interpretant al doctor Jekill i al senyor Hide en una de les més espectaculars escenes de transformació de la història dels efectes visuals), el 1932, i en Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of Our Lives) el 1947.

Aquest palmarès –al que s'ha d'afegir el Globus d'Or i la Copa Volpi en el Festival de Venècia per Mort d'un viatjant, el premi d'interpretació en el Festival de Berlín per L'herència del vent, i el premi David di Donatello del cinema italià pel seu treball a (Seven Days in May)-és per altra banda una bona mostra de les que foren llurs tres principals característiques com a actor: elegància, solvència i versatilitat. Tocà tots els gèneres, des de la comèdia i el drama fins als films polítics i de judicis, sense deixar d'impressionar per la seva capacitat per a construir personatges amb resultats certament espectaculars que el convertiren en un autèntic mestre d'actors per la via més pràctica.

Marlon Brando fou un dels molts professionals de la interpretació de gèneres posteriors que prengueren en March com a referent essencial per al seu treball, basant-se en aquesta doble ocupació de teatre i cinema que l'havia convertit en un dels actors més respectat de l'escena i la pantalla gran dintre i fora dels Estats Units. I tot això sense lligar-se per contractes de llarga durada amb cap dels grans estudis, cosa que no impedí que tingues el treball amb abundància i papers per elegir els que més l'interessaven personal i professionalment.

Bona prova de la seva dedicació a la interpretació la donà el 1970, quan hagué de sotmetre a una intervenció per un càncer de pròstata que el deixà particularment consumit i dèbil de salut. Això no li impedí, tanmateix, de fer una salutació en l'escenari digne del gran actor que era. Un any més tard assistí a la inauguració d'un teatre que portés el seu nom en la Universitat de Wisconsin, i davant de les càmeres oferí el 1972 una de llurs millors interpretacions, acompanyant a Lee Marvin i Robert Ryan a The Iceman Cometh, basada en l'obra teatral d'Eugene O'Neill.

S'ha de tenir també en conte altres títols, com The Sign of the Cross, en el qual encarnà un centurió de Roma que és atret pel cristianisme en temps de l'emperador Neró mentre es debat entre la'mor amb una jove cristiana i l'emperadriu Popea, encarnada –bany de llet inclòs- per Claudette Colbert. També destacà en la comèdia d'Ernst Lubitsch, Una dona per a dos (Design for Living, 1932) basada en la novel·la de Noel Coward amb guió de Ben Hecht, que protagonitzà junt a Gary Cooper i Miriam Hopkins. En el seu armari d'interpretacions memorables brillen amb llum pròpia llurs encarnacions de dos personatges essencials en les adaptacions de la literatura al cinema, Jean Valjean en Els Miserables (en la que protagonitzà un duel interpretatiu de campanetes amb Charles Laughton en el paper d'inspector Javert) i el comte Vronsky en la versió d'Ana Karenina protagonitzada per Greta Garbo.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1921 The Great Adventure
  • 1921 Playing the Piper
  • 1921 The Devil
  • 1921 The Education of Elizabeth
  • 1929 The Dummy
  • 1929 The Wild Party
  • 1929 The Studio Murder Mystery
  • 1929 París Bound
  • 1929 Jealousy
  • 1929 Footlisghts and Fools
  • 1929 The Marriage Playground
  • 1930 Sarah and Son
  • 1930 Paramount on Parade
  • 1930 Ladies Love Brutes
  • 1930 True to the Navy
  • 1930 Manslaugther
  • 1930 Laugther
  • 1930 The Royal Family of Broadway
  • 1931 Honor Among Lovers
  • 1931 Nigth Angel
  • 1931 My Sin
  • 1931 El Dr. Jekyll i el Sr. Hyde (Dr. Jekill and Mr. Hyde)
  • 1932 Strangers in Love
  • 1932 Merryll We Go to Hell
  • 1932 Smilin' Through
  • 1932 The Sing at the Cross
  • 1933 Tonight Is Ours
  • 1933 L'àliga i el falcó (The Eagle and the Hawk)
  • 1933 Una dona per dos (Design for Living)
  • 1934 All of My
  • 1934 Good Dame
  • 1934 Death Takes a Holiday
  • 1934 The Affairs of Cellini
  • 1934 The Barretts of Wimpole Street
  • 1934 We Live Again
  • 1935 Lés Misérables
  • 1935 Anna Karenina

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Revista de Cinema Acción del juny de 2009

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fredric March Modifica l'enllaç a Wikidata