Fredrik Henrik af Chapman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Chapman».
Fredrik Henrik af Chapman
Naixement 9 de setembre de 1721
Göteborg
Mort 19 d'agost de 1808 (als 86 anys)
Ocupació arquitecte naval

Fredrik Henrik af Chapman, (9 de setembre de 1721, Göteborg - 19 d'agost de 1808) fou un mariner i arquitecte naval suec,[1] que s'ocupava específicament de la construcció de vaixells. Va anar a Anglaterra per millorar els seus coneixements. La seva habilitat era tal que Gustau III li va donar la direcció de les drassanes de l'Armada de Suècia. Va construir 24 vaixells de línia i en va restaurar molts d'antics.

Educació a Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Tot i que havia rebut una bona educació bàsica a Suècia sobre construcció naval, Chapman va reconèixer que no posseïa els coneixements de matemàtiques necessaris per a determinar el projecte i l'estabilitat en l'etapa de disseny d'un vaixell. El 1748, va vendre la seva participació en la drassana i se'n va anar a viure a Estocolm, on va estudiar durant dos anys sota el baró Palmqvist. Després va passar a estudiar matemàtiques amb el matemàtic anglès Thomas Simpson, que havia treballat amb els mètodes per a calcular el volum de superfícies i cossos irregulars. Després d'un any d'estudis a Londres, va anar a estudiar construcció naval a les drassanes reials britàniques de Woolwich, Chatham. i Deptford[2]

Mètode de la paràbola[modifica | modifica el codi]

Mètode de la paràbola. Els marcs han de disminuir des del lloc de major amplada en la mateixa relació que les coordenades 0, 1, 2, 3, 4, etc.. (a la foto), on l'arc ABC és una paràbola, AD és l'eix i A és el vèrtex (la "cresta")

Examinant amb deteniment els dibuixos dels vaixells amb conegudes bones qualitats de navegació, Chapman es va adonar que el marc s'havia de dividir amb una certa progressió. Els marcs han de disminuir des del lloc de major amplada en relació a un arc parabòlic. Aquest mètode de construcció el va anomenar el "mètode de la paràbola".[3] Chapman també va presentar un altre mètode, l'anomenat "mètode de relaxació".

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Portada de Tractat om Skepps-byggeriet.
  • Architectura Navalis Mercatoria Stockholm. 1768.
  • Tractat om Skepps-byggeriet. Stockholm. 1775.[4]
  • Försök till theoretisk afhandling att gifva linjeskepp och fregatter deras rätta form. 1806.

Vaixells dissenyats per af Chapman[modifica | modifica el codi]

Diagrama esquemàtic de la fragata Bellona classe Venus (1783 va posar en marxa), elaborat per Chapman el 1789
  • Amphion
  • Jacobstads Wapen
  • Vasaorden
  • Galten
  • Delfinen
  • Wasa
  • Dristigheten'
  • Konung Gustaf III
  • Äran
  • Konung Adolf Fredrik
  • Försiktigheten
  • Kronprins Gustaf Adolf
  • Fäderneslandet
  • Venus
  • Bellona frigates
  • Hemmema
  • Pojama
  • Turuma
  • Udema

Galeria[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. John Willis Griffiths. Treatise on marine and naval architecture; or, Theory and practice blended in ship building. D. Appleton and Company, 1854, p. 85– [Consulta: 13 juny 2011]. 
  2. Harris (2001), p. 20
  3. Harris, Daniel G. F.H. Chapman: the first naval architect and his work (en anglès). Conway Maritime, 1989, p.198. ISBN 0851774865. 
  4. chapmanprojekt

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fredrik Henrik af Chapman Modifica l'enllaç a Wikidata