Free economy
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Free economy}}--~~~~ |
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
Free economy és un concepte que neix del segon llibre de Chris Anderson, aquest ens parla de la nova economia que s’instaura a partir d’oferir productes gratuïtament i de manera que es puguin obtenir grans beneficis. No tan sols això sinó que segons l’autor de The Long Tail ( llarga cua) aquestes noves estratègies de venda són les que sobreviuran en un futur i les més rentables.
Algunes empreses ja funcionen amb aquest sistema, com per exemple Google o Yahoo companyies low-cost, Skype, són models que l’autor estudia per establir models gratuïts que poden generar grans beneficis més enllà de la publicitat.
Models gratuïts [modifica]
- Freemium: Crea una versió gratuïta financiada per una versió amb més recursos que és de pagament.
- Els subsidis creuats: Condicionen un producte molt barat o gratuït si es fa una determinada compra.
- El cost marginal zero: Consisteix en crear accés a música amb un cost baix (sempre tendint a zero) per promoure altres coses com el Cd o els concerts.
- Intercanvi de mà d'obra: Tracta de donar un servei gratuït de forma que el consumidor en faci una millora o ajudi a distribuir-lo.
- Publicitat: Afegir enllaços o anuncis a pàgines amb un tràfic regular de manera que les empreses aconsegueixin ser més conegudes.
- L’economia del regal: Consisteix en donar mostres o productes de forma gratuïta per tal que el consumidor coneix el producte i pot tenir més motius per comprar-lo.
Altres aportacions [modifica]
Com a aportació més interessant, introdueix els conceptes de reputació, credibilitat i autenticitat com a nou valor monetari a considerar.
Així mateix, en el seu llibre, estableix les regles del que és gratuït basades en deu principis segons el seu raonament, la majoria d'elles són òbvies per les persones que ens movem per la Xarxa.
Anderson sintetitza i recopila algunes pràctiques actuals (més de cinquanta) i les compara. Els seus principis són: Si un producte és digital, més ràpid o més tard serà gratis. Si els béns físics es resisteixen ja que els seus costos marginals tendeixen rarament a zero, però podem fer-ho interessant si el venem com un producte gratis si es fa la compra d’una cosa.
A més a més ell creu que el domini digital no s’ha de parar amb lleis o sistemes de protecció amb això només aconseguim enderrerir-nos. D’aquesta manera només tanquem portes, no atrau i es poden perdre ingressos.
La idea que deixa anar Anderson és que cada vegada es devalua més el preu dels productes i tendeix a zero. D’altra manera tenim un posicionament indiferent després d'haver passat de l'escassetat en un món d'abundància.
