Freeman J. Dyson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Freeman J. Dyson

Freeman John Dyson FRS (Crowthorne, 15 de desembre de 1923) és un físic i matemàtic anglès.

Va treballar per a el British Bomber Command durant la Segona Guerra Mundial. Una vegada finalitzada, es va traslladar a Princeton (USA) i es nacionalitzà estatunidenc.

En els anys que van seguir a la guerra, Dyson va demostrar l'equivalència de les formulacions de la electrodinámica quàntica de Richard Feynman amb les desenvolupades per Julian Schwinger i Sin-Itiro Tomonaga.

Entre 1957-1961, va treballar en el Projecte Orión que pretenia el vol espacial usant la propulsió nuclear. Es va construir un prototip, però la Declaració per a l'Ús Pacífic de l'Espai de l'ONU va prohibir qualsevol tipus d'explosió nuclear en l'atmosfera i més enllà, el que va provocar l'abandó del projecte.

Dyson teorizó sobre la possibilitat que una societat avançada pogués envoltar per complet una estrella, mitjançant núvols d'asteroides, per a maximitzar la captura de l'energia que emet, el que s'ha denominat Esfera de Dyson.

També va proposar el Arbre de Dyson, una planta dissenyada genèticament per a créixer en un estel. Els estels podrien omplir l'espai buit amb una atmosfera respirable i així podrien adaptar-se hàbitats per a la humanitat en altres sistemes solars.

Dyson va publicar col·leccions d'especulacions i observacions sobre la tecnologia i el futur: Mons imaginats, D'Eros a Gaia, Pertorbant l'Univers.

Des de 2003 Dyson és president del Space Studies Institute, l'organització fundada per Gerard K. O'Neill. Està casat amb Esther Dyson i són pares de l'historiador de la tecnologia George Dyson.

Va Ser premiat amb la Medalla Max Planck en 1969. Va rebre en 2000 el Premio Templeton per al Progrés en la Religió, perquè els seus escrits sobre el significat de la ciència i la seva relació amb altres disciplines, especialment la religió i l'ètica, han desafiat a la humanitat a conciliar la tecnologia i la justícia social.[1]

Dyson és membre de la American Physical Society, de la National Academy of Sciences d'Estats Units i de la Royal Society de Londres.

Ha escrit també obres científiques per al públic en general. Infinite in All Directions (Infinit en totes direccions) (1988) és una meditació filosòfica, basada en les Conferències Gifford de Dyson sobre la Teologia Natural pronunciades en la Universitat d'Aberdeen a Escòcia. Disturbing the Universe (1979) és una galeria de retrats de gent que ha conegut durant la seva carrera com científic. Weapons and Hope (1984) és un estudi dels problemes ètics de la guerra i la pau. Origins of Life (Els orígens de la vida) (1986, 2d ed., 1999) és un estudi d'un dels principals problemes no resolts de la ciència. The Sun, the Genome and the Internet (El Sol, el Genoma i Internet) (1999) aborda la qüestió de si la tecnologia moderna podria ser utilitzada per a reduir la bretxa entre rics i pobres en lloc d'ampliar-la.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Freeman J. Dyson