Freginat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula menjarFreginat
Característiques
Altres nomsHereginat, freixurat, freixures de moltó, fressure d'agneau
País d'origenVall d'Aran
On es menjaVall d'Aran
Gastronomiacuina aranesa (cuina occitana)
Detalls
Tipusplat Modifica el valor a Wikidata
Mètode de preparacióen paella
Ingredients principalsmenuts de xai (pulmó, fetge, cor, ronyons, etc.), vi ranci, oli d'oliva o llard

El freginat o fregit (i hereginat a la (Vall d'Aran[1]) és un plat de la cuina catalana i occitana que es fa amb menuts de xai o moltó. És un plat d'origen medieval,[1] que ja surt al Llibre de Sent Soví (segle xiv). Els plats a base de menuts són molt habituals a la cuina catalana[1] i occitana,[1] n'hi ha que es fan amb altres animals (ocells, porc, etc.) però els d'anyell són "els més estimats tant a Occitània com als Països Catalans".[1]

Cultura popular[modifica]

Una cançó popular occitana, sobretot a la Vall d'Aran i la resta de Gascunya, diu així:[2] Tròba a soa hèmna en taula / damb un fradí ath costat; / se'n minjauen ua lèbe / è un plat d'hereginat.[3]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • La cuina del país dels càtars: Cultura i plats d'Occitània, de Gascunya a Provenca. Jaume Fàbrega. 2003. Cossetània Edicions. ISBN 84-96035-80-8.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 La cuina del país dels càtars, pàg. 118
  2. La cuina del país dels càtars, pàg. 213
  3. "Troba la seva dona a taula/ amb un fadrí al costat;/ se'n menjaven una llebre/ i un plat de freginat."