Freixe de fulla gran
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Fulles, flors i fruits
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Fraxinus excelsior L., 1753 |
||||||||||||||
 Àrea distribució natural
|
||||||||||||||
El freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior) és un arbre caducifoli de boscos humits coneguts com a freixenedes.
Taula de continguts |
Descripció morfològica [modifica]
Port
En medi forestal, els arbres nascuts de llavor solen ser drets i poden arribar fins a 40 m d'alçada, i 1 m de diàmetre. Els exemplars excepcionals, poden tenir mes de 200 anys. Els arbres rebrotats de rabassa, en general son mes torts i enforquillats.
Escorça
Es llisa, grisenca, i es clivella amb l'edat.
Fulles
Oposades, compostes, de 25 - 30 cm., amb 7 - 15 folíoles dentats, de nervació pinnada, de 3 - 5 cm., sèssils, de color verd fosc. A la tardor no prenen coloració característica.
Flors
Flors molt simples, amb dos estams i un pistil bífid. La sexualitat es complexa. Es considera que es una planta dioica, no obstant es freqüent que en un peu avortin els òrgans masculins o femenins, resultant peus monoics. Pot ser que la sexualitat d'un peu sigui diferent en anys diferents. Les flors s'agrupen en inflorescències de tipus panícula. La pol·linització es anemòfila
Fruits
Els fruits son sàmares, de 2,5 a 4,5 cm de llarg, aplanades, indehiscents, amb un ala membranosa allargada. Cada fruit sols te una llavor. Les llavors de freixe tenen dormició forta, axó fa que normalment les llavors recol·lectades i sembraddes a la tardor, no germinin fins a la primavera del segon any, o anys posteriors.
Arrels
El sistema radical es doble. Per una banda hi ha un sistema superficial, per absorbir els nutrients, i per altre, un sistema pivotant profund que va a la recerca de l'aigua.[1]
Ecologia [modifica]
Area natural de distribució
S'estén per gran part del continent europeu, excepte nord d'Escandinavia i gran part de la península Ibèrica. A Catalunya es fa sobretot als Pirineus i Prepirineus i també a les contrades humides del nord-est, entre els 400 i els 1800 m a l'estatge montà fins l'estatge subalpí.
Requeriments d'aigua
Es un gran consumidor d'aigua, i solsament prospera si te humitat suficient. Aquest factor es crític per la regeneració, doncs els plançons tenen unes arrels poc profundes, i per tant es necessari que disposin d'humitat superficial al sol.
Tolerància a l'ombra
Es moderadament tolerant durant els primers anys de vida, però quan es fa gran requereix llum. Axó facilita la regeneració, doncs sent exigent d'humitat, una coberta vegetal durant els primers anys de vida ajuda al manteniment de la humitat.
El sol
S'estima els terrenys frescos i profunds de qualsevol tipus, encara que prefereix els calcaris, o lleugerament àcids.
Influencia del clima
Es resistent al fred, encara que l'hi son perjudicials les gelades de principi de primavera.
Usos [modifica]
És una planta medicinal i s'utilitzen els folíols i l'escorça per la seva activitat com antiinflamatori, laxant i diürètic. Tradicionalment s'ha utilitzat per al tractament d'artràlgies, artritis, gota, oligúria, retenció urinària, edemes, restrenyiment i febre.
Les fulles s'empren per alimentar el bestiar.
La fusta s'utilitza en ebenisteria, fusteria i torneria. A més a més, es conrea com ornamental. A causa de la seva alta flexibilitat i resistència a partir-se, la fusta de freixe és usada tradicionalment per a mànecs d'eines i de les raquetes de tennis.
Referències [modifica]
- ↑ Henry Duflot, Le frêne en liberté, Institut pour le Developement Forestier, Paris 1995
