Freqüència de rellotge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Senyal de rellotge

La freqüència de rellotge és la velocitat a la qual un ordinador realitza les seves operacions més bàsiques, com sumar dos nombres o transferir el valor d'un registre a un altre. Es mesura en cicles per segon (hertz).
Els diferents circuits integrats d'un ordinador poden funcionar a diferents freqüències de rellotge, de manera que quan s'usa el terme freqüència de rellotge aplicat a un ordinador, se sol sobreentendre que es refereix la velocitat de funcionament del processador principal.

La freqüencia de rellotge es fa servir per comparar la velocitat dels ordinadors. Això només és cert si els dos ordinadors tenen un processador de la mateixa familia. Per poder fer una comparació válida hi ha millors tècniques com les comparatives de rendiment (benchmark)

Típicament en els anys 70 les velocitats de rellotge eren de l'ordre de magnitud de kHz, En els 80-90 eren MHz i en els 2000 en GHz. A partir dels 2006 l'estratègia per guanyar velocitat de procés va anar encaminada a tenir processadors multi-core més que no augmentar la velocitat degut a les limitacions de la física.

En el context de l'electrònica digital seqüencial, és la freqüència del senyal de rellotge que, enviada a tots els dispositius, sincronitza l'operació d'aquests.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]