Fresa de peix

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre ous de peix. Vegeu-ne altres significats a «fresa».
Freses de salmó en un mercat de Shiogama, Japó.

Les freses són el conjunt d'ous dels peixos i d'altres animals aquàtics com l'eriçó de mar, la gamba i la petxina de pelegrí. S'empren a la cuina en molts plats, fins i tot crues.

El caviar, considerat delícia culinària, són freses de diversos tipus de peixos, principalment d'esturió.

Usos culinaris segons països[modifica | modifica el codi]

Japó[modifica | modifica el codi]

Ikuradon, un bol d'arròs cobert de freses de salmó.
Freses de eriçó de mar.

Els japonesos usen una gran varietat de freses al seua cuina, entre les quals destaquem les següents:

  • Ikura (いくら) – Freses de salmó. Són unes esferes grans d'un color roig-ataronjat. Pel fet que les freses de salmó s'utilitzen com a esquer, les persones que proven el sushi elaborat amb elles per primera vegada poden quedar desconcertats.
  • Kazunoko (数の子/鯑) – Freses d'areng, grogues o rosàcies amb una textura gomosa i ferm. Conformen una sola massa, per la qual cosa semblen un tros de peix.
  • Mentaiko (明太子) – Freses d'abadejo, especiades amb pebre roig en pols i rodejades d'una fina membrana artificial elàstica. Aquestes freses són de color rogenc a rosa..
  • Tarako (たらこ) – Freses d'abadejo asades.
  • Tobiko (飛び子) – Freses de peix volador, roig ataronjades i cruixents.
  • Uni (うに, 雲丹) –Freses d'eriçó de mar, fràgils i fundents. El color varia de taronja a groc pàl·lid. Es consumixen crues o poc cuinades. Són una menjar típica també de la cuina coreana, de la cuina sushi japonesa, de Xile i del sud d'Espanya. A la cuina asiàtica es considera un aliment afrodisíac.
  • Karasumi (カラスミ, 鱲子) – és una especialitat de Nagasaki feta amb freses de llisa llobarrera.

Suècia[modifica | modifica el codi]

La pasta de fresa de bacallà fumat o salat servida en entrepans és molt popular a Suècia. La marca més coneguda és la Kalles Kaviar.

Dinamarca[modifica | modifica el codi]

La fresa de lumpo (Cyclopterus lumpus) és molt apreciada a la cuina danesa. Així mateix els danesos mengen fresa de bacallà o torsk.

Grècia[modifica | modifica el codi]

La tarama (Ταραμά) és un meze grec que empra fresa com a principal ingredient. És típic de l'illa de Lèucada. La resta dels ingredients poden variar però solen incloure oli d'oliva, all, tomàquet, nous i pebrot vermell. El taramosalata (Ταραμοσαλάτα) és un altre plat conegut que consisteix en fresa amb suc de llimona, ceba, all i oli d'oliva.

Itàlia[modifica | modifica el codi]

La bottarga és una massa constituïda per fresa salada de llíssera usada per ornamentar alguns tipus de pasta.

Iran[modifica | modifica el codi]

A part del caviar ja esmentat, a les províncies del Mar Caspi de Gilan i Māzandarān es cuinen diferents varietats de fresa i de les maneres més diverses. Anomenades ashpal o ashbal, es pot consumir rostida a la graella, curada, salada, o barrejada amb altres ingredients. Si se sala o es cura, es consumeix com a condiment. Si s'utilitza fresca, es rosteix normalment a la graella, es fa al vapor, o es barreja amb ous i es fregeix per formar un plat anomenat Ashpal Kuku.

A més a més del caviar, la fresa de Kutum (també anomenat Peix blnac del Caspi o Rutilus frisii kutum), la de madrilleta vera o Rutilus rutilus (anomenada Kuli a Gileki), la de besuc (anomenada Kulmeh a Gileki), i la del salmó del Caspi, són molt apreciades. La fresa de carpa s'usa menys i, ocasionalment, també es consumeix la del barb de muntanya (Barbus barbus).

Índia i Bangladesh[modifica | modifica el codi]

La fresa d'Hilsa, un peix (Tenualosa ilisha), es considera una delicadesa magnífica a la regió de Bengala Occidental i a Bangla Desh. Normalment es fa ben fregida, tot i que hi ha altres maneres de preparar-la: pastada amb oli, ceba i pebre, o també es fa curri de fresa. A l'estat de Kerala la fresa es fregeix amb oli de coco i és un plat exquisit.

Espanya[modifica | modifica el codi]

En tota la seva geografia és comú l'ús culinari de la fresa de lluç, de tonyina i d'altres peixos. Se serveix tant crua, com saltejada, rostida, fregida o amanida. Quant a la fresa de tonyina, la seva venda és en barres embotides i seques constituint un element de tapes o un de comú en taules de saladures junt al bonítol sec o la moixama.

A algunes zones del País Valencià és comuna la denominació d'ouet a la fresa de tonyina.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fresa de peix