Fricativa bilabial sonora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Número AFI 127
Símbol AFI β
Imatge AFI Xsampa-B2.png
Símbol HTML β
X-SAMPA B
Kirshenbaum B
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Exemple sonor

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

La consonant fricativa bilabial sonora és un so de la parla que es representa com a [β] en l'AFI, és a dir, la lletra beta minúscula de l'alfabet grec.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • És una consonant pulmonar.
  • És un so sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.
  • El seu punt d'articulació és bilabial perquè és el contacte entre els dos llavis el que interromp el pas de l'aire.

En català[modifica | modifica el codi]

El català té aquest so però no té caràcter de fonema, sinó que es considera un al·lòfon o variant de l'oclusiva bilabial sonora. El so fricatiu acostuma a donar-se després de fricatives i entre vocals, si bé hi ha un alt grau de variació individual i geogràfica. Així, aquesta realització és desconeguda en aquells dialectes que mantenen /v/ com a fonema. En mallorquí, que distingeix clarament buit de vuit, mots com acaba o abaix tenen una realització de /b/ totalment oclusiva.

La pronúncia catalana no correspon exactament als paràmetres de l'alfabet fonètic internacional perquè és un so més aproximant (no hi ha una interrupció tan brusca del pas de l'aire). Estrictament es representa amb un diacrític que indica una oberta més gran [β̞].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]