La fricativa glotal sorda, que es representa [h] a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.[1][2] Està present a moltes interjeccions.
És un so que estrictament no té un mode d'articulació o un punt concret, a diferència d'altres consonants. El terme glotal es refereix a una fase de la glotis, però no hi ha una interrupció de l'aire amb la llengua o altres òrgans.
És sord perquè no hi ha vibració de les cordes vocals.
Es veu molt afectat per les vocals que l'envoltin a la paraula.
No es divideix entre central i lateral com altres sons perquè es forma abans d'arribar a la boca.
Aquest so només existeix en certes interjeccions com, per exemple, ha, ha o hum, però no en d'altres com eh o oh. Moltes vegades es pronuncia incorrectament com a [x], potser per influència del castellà.[3]
Barbosa, Plínio A.; Albano, Eleonora C. «Brazilian Portuguese». Journal of the International Phonetic Association, 34, 2, 2004, pàg. 227–232.
Kohler, Klaus. «German». A: Handbook of the International Phonetic Association:A Guide to the Use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 86–89. ISBN 0521637511.
Vowels and Consonants. Second. Blackwell, 2005.
Laufer, Asher «Phonetic Representation: Glottal Fricatives». Journal of the International Phonetic Association, 21, 2, 1991, pàg. 91–93.
Martínez-Celdrán, Eugenio; Fernández-Planas, Ana Ma.; Carrera-Sabaté, Josefina «Castilian Spanish». Journal of the International Phonetic Association, 33, 2, 2003, pàg. 255–259.
Shosted, Ryan K.; Vakhtang, Chikovani «Standard Georgian». Journal of the International Phonetic Association, 36, 2, 2006, pàg. 255–264.
Thelwall, Robin «Illustrations of the IPA: Arabic». Journal of the International Phonetic Association, 20, 2, 1990, pàg. 37–41.
