Fricativa labiodental sonora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fricativa labiodental sonora
v
Imatge AFI Xsampa-v.png
Número AFI 129
Símbol HTML v
X-SAMPA v
Kirshenbaum v
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Exemple sonor

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu [v] a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula. Està present a una bona part de les llengües occidentals.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • És un so de la parla fricatiu, perquè les dents, quan toquen el llavi inferior, produeixen una turbulència o fricció en la columna d'aire que ve dels pulmons.
  • És sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.
  • És una consonant oral.

En català[modifica | modifica el codi]

En català antic existia com a fonema i es representava amb la lletra v. Actualment, ha desaparegut en bona part del territori absort pel fenomen del betacisme i únicament es manté als parlars baleàrics i algueresos, part del valencià i part del català tarragoní. A la resta de l'àmbit lingüístic només es produeix per la sonorització del fonema fricatiu labiodental sord, /f/, en casos com bolígraf blau o afganesos.

Referències[modifica | modifica el codi]