De Viquipèdia
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu [v] a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula. Està present a una bona part de les llengües occidentals.
[edita] Característiques
- És un so de la parla fricatiu, perquè les dents, quan toquen el llavi inferior, produeixen una turbulència o fricció en la columna d'aire que ve dels pulmons.
- És sonor perquè hi ha vibració de les cordes vocals.
- És una consonant oral.
[edita] En català
En català antic existia com a fonema i es representava amb la lletra v. Actualment, ha desaparegut en bona part del territori absort pel fenomen del betacisme i únicament es manté als parlars baleàrics i algueresos, part del valencià i part del català tarragoní. A la resta de l'àmbit lingüístic només pot ser la sonorització del fonema fricatiu labiodental sord, /f/, en exemples com bolígraf blau.
[edita] Referències
Exemple sonor (?)
