La consonant fricativa post-alveolar sonora és un fonema que es transcriu [ʒ] en l'AFI, una zeta llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives. En la notació romànica es representava [ž]. Està present en algunes llengües del món. D'altres el solapen amb el corresponent so palatal.
[modifica] Característiques
- És una consonant oral central pulmònica.
- És un so sibilant fricatiu, perquè l'aire produeix una turbulència en el seu pas per la boca.
- S'articula recolzant la llengua darrere les dents, gairebé tocant el paladar per modificar la columna d'aire que ve dels pulmons.
- És un so sonor perquè fa vibrar les cordes vocals.
El català posseïx aquest fonema que apareix com a sonorització de [ʃ], com el so típic de la lletra J o com el de G davant de les vocals E i I. Aquesta alternança de grafies pot presentar problemes per a l'ortografia. Cal recordar que la norma general és posar J davant A, O, U i G amb la resta de vocals, si bé hi ha excepcions com manlleus o grups tals com -ject-, -jecc-. Al valencià aquest fonema només està present en la sonorització de [ʃ]: peix blau ([pe(i)ʒ.blaw]), amb les consonants "j" i "g" s'utilitza la variant africada [dʒ͡].
[modifica] Enllaços externs
Exemple sonor (?·pàg.)
