La consonant fricativa post-alveolar sorda es representa [ʃ] a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫. En la notació romànica es representava [š]. És un so de la parla present a la majoria d'idiomes actuals.
Característiques [modifica]
- És una consonant oral central pulmònica.
- És un so sibilant fricatiu, perquè l'aire produeix una turbulència en el seu pas per la boca.
- S'articula recolzant la llengua darrere les dents, gairebé tocant el paladar per modificar la columna d'aire que ve dels pulmons.
- És un so sord perquè no causa la vibració de les cordes vocals.
És un fonema que pot aparèixer al principi, enmig o al final de mot, i sol estar representat per la lletra x (com xocolata) o el dígraf ix (com a caixa). Alguns dialectes pronuncien aquestes lletres de manera africada i no fricativa. En les onomatopeies, s'usa per demanar silenci o baixar el to de veu.
Enllaços externs [modifica]
