Frida Kahlo
De Viquipèdia
Frida Kahlo Calderón (1907-1954) nascuda a Coyoacán, un barri colonial situat al sud de la ciutat de Mèxic, va ser una pintora mexicana. El seu llegat és internacional perquè, a banda de les seves pintures, tingué una vida de tristeses i passions, de frustacions i genialitats, de sensacions i vivències que desconeixen les fronteres.
Nascuda a Coyoacán (Mèxic), el seu pare era alemany i la seva mare mexicana (amb orígens indígenes i espanyols). Va patir la poliomielitis als sis anys i un greu accident de trànsit als divuit anys. Al llarg de la seva vida, la Frida es va sotmetre a més de 32 operacions quirúrgiques. Així, la seva salut va ser sempre fràgil. El 1929 es va casar amb l'artista Diego Rivera i com ell, va donar suport al partit comunista. Van mantenir un idiŀli intermitent i farcit d'infidelitats: ell era un reconegut faldiller -la més sonada va ser la que va protagonitzar en Diego amb la germana de la Frida, Cristina Kahlo- i ella va mantenir relacions extramatrimonials amb Lev Trotski, Georgia O'Keeffe, Nickolas Muray i, segons la premsa mexicana, amb l'estrella María Félix.
Gran part de les seves pintures són autorretrats que incorporen simbolismes personals completats amb referències anatòmiques gràfiques. Rebé influències de la cultura indígena mexicana, que expressà en colors brillants barrejant realisme amb imaginació. Kahlo va discrepar de la seva suposada adscripció al surrealisme i va manifesta la seva preocupació pels temes femeninistes.
En un dels seus escrits, va concloure:
| « | La pintura ha omplert la meva vida. He perdut tres fills i una altra sèrie de coses que haurien pogut omplir la meva horrible vida. la pintura ho ha substituït ot. Crec que no hi ha res millor que el treball. | » |
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascuda a Coyoacán, al sud de la Ciutat de Mèxic, el 6 de juliol de 1907, malgrat que Frida deia haver nascut el 1910, any de l'inici de la Revolució Mexicana: "Vaig néixer amb la Revolució" , perquè volia que la seva vida comencés amb el Mèxic modern. Aquest detall ens mostra la seva singular personalitat, caracteritzada des de la seva infància per un profund sentit de la independència i la rebel·lia contra els hàbits socials i morals ordinaris, moguda per la passió i la sensualitat. Orgullosa de la seva mexicanitat i de la seva tradició cultural, es va enfrontar a la penetració dels costums nord-americans, tot això barrejat amb el seu peculiar sentit de l'humor.
Frida va ser la tercera filla de Guillermo Kahlo, fotògraf d'origen germà-hongarès, de religió jueva i la mexicana Matilde Calderón i González, d'ascendència espanyola i indígena catòlica. No obstant això, d'acord amb l'estudi de Gaby Franger i Rainer Huhle, formava part de la llegenda, poques vegades instigada per la pròpia Frida, que Guillermo Kahlo tingués arrels hungareses o jueves. Aquests autors sostenen que probablement el fotògraf va néixer a Pforzheim, petita ciutat de l'estat de Baden-Wurtemberg i que els seus avis i resta d'avantpassats van pertànyer a la burgesia local i eren de religió luterana.
Des de petita es va mostrar com una ànima reble i amb ganes de provocar; per exemple, de vegades, es presentava a les reunions familiars vestida amb roba d'home. L'any 1922 va entrar en l' Escuela Nacional Preparatoria de Mèxic D.F., la més prestigiosa institució educativa de Mèxic, la qual començava per primera vegada a admetre noies com alumnes. Allí les seves trapelleries la van convertir en la "líder" d'un grup majoritàriament format per nois rebels amb els quals va realitzar innombrables malifetes a l'escola. Va ser precisament en aquesta escola on entraria en contacte amb el seu futur marit, el conegut muralista mexicà Diego Rivera, a qui li havia estat encarregat pintar un mural a l'amfiteatre Bolívar de l'escola preparatòria nacional.
[edita] Un tràgic accident
El 17 de setembre de 1925 un accident amb autobús la va deixar amb lesions permanents degut al fet que la seva columna vertebral va quedar fracturada i gairebé trencada, així com diverses costelles, coll i la pelvis, i es va fracturar una cama per onze llocs diferents, el seu múscul es va desfer i un passamans li va travessar el ventre, introduint-se-li pel costat esquerre. La medicina del seu temps la va torturar amb operacions quirúrgiques (32 al llarg de tota la seva vida), va haver d'usar cotilles de diferents tipus i diversos mecanismes de "estirament". Aquest tràgic accident va marcar-li la vida: «Va ser un xoc estrany: no va ser violent, sinó osrd, lent i va sacsejar tothom. Però a mi molt més», va escriure la Frida sobre el tema.
L'avorriment que li provocava la seva postració la va dur a pintar: el 1926, encara en la seva convalescència, va pintar el primer autorretrat, el primer d'una llarga sèrie en la qual expressarà els esdeveniments de la seva vida i les seves reaccions emocionals davant els mateixos. Així doncs, moltes de les seves creacions eren autoretrats, perquè tal com ella afirmava: «Jo pinto la meva pròia realitat. L'únic ques´ és que pinto perquè ho necessito, i pinto el que se m'ocorre, sense més consideracions».
[edita] Un accident anomenat Diego
La majoria de les seves pintures les realitzarà estirada en el seu llit i al bany. No obstant això la seva gran força i energia per viure li van permetre una important recuperació. Després d'aquesta recuperació, que li va retornar la capacitat de caminar, una amiga íntima la va introduir en els ambients artístics de Mèxic on es trobaven, entre uns altres, la coneguda fotògrafa, artista i comunista Tina Modotti i Diego Rivera. L'artista va contreure matrimoni amb Rivera el 21 d'agost de 1929 malgrat l'oposició de la família de Frida que el trobava massa comunista i rabassut com una pintura de Bruegel. “NIngú no va assistir a la boda, excepte el meu pare, que li va dir a Diego: No s'oblidi que la meva filla és una persona malalta i que ho serà tota la vida: és inteŀligent, però no bonica. Pensi-s'ho (...)i, si malgrat tot, desitja casar-se amb ella, li dono el meu consentiment”, va escriure la Frida sobre el dia de la cerimònia. El matrimoni va metaforitzar-se com "la unió entre un elefant i un colom", ja que Diego era enorme i obès mentre que ella era petita i prima. Per altra banda, Frida, a causa de les seves lesions, mai va poder tenir fills, cosa que va trigar molts anys a acceptar.
La seva relació va consistir en amor, aventures amb altres persones, vincle creatiu, odi i un divorci el 1939 per després tornar-se a unir. “Ser la dona d'en Diego és la cosa més meravellosa del món. Jo deixo que jugui al matrimoni amb altres dones. En Diego no és el marit de ningú i mai no ho serà, però és un gran company.” La creixent reputació de Rivera als Estats Units els va dur a passar, entre el 1931 i el 1934, la major part del temps a Nova York i Detroit, ciutat en què la Frida va patir un dels seus tres avortaments.
Poc després del seu divorci amb Diego Rivera, Frida Kahlo va acabar un autorretrat constituït de dues personalitats: "Les Dues Frides". Amb aquest quadre, assimila la crisi matrimonial, a través de la separació entre la Frida en vestit de tehuana, el favorit de Diego, i l'altra Frida, d'arrels europees, la qual va existir abans de la seva trobada amb ell. Els cors de les dues dones estan connectats a l'altre per una vena, la part europea rebutjada de Frida Kahlo que és amenaçada amb perdre tota la seva sang.
Malgrat les aventures de Diego amb altres dones que van arribar a incloure a la pròpia germana de la pintora, Cristina Kahlo, va ajudar a Frida en molts aspectes: ell va ser qui li va suggerir a Frida que vestís amb el vestit tradicional mexicà consistent en llargs vestits de colors i joieria exòtica. Això, al costat del seu aspecte unicellat, es va convertir en la seva marca. Ell estimava la seva pintura i va ser el seu major admirador. Frida, en canvi, va ser la major crítica de Diego i l'amor de la seva vida. La Frida solia dir que a la vida havia patit dos grans accidents: “Un va ser amb autobús, i l'altre és en Diego”.
[edita] "Espero que la marxa sigui feliç i espero no tornar"
Entre 1937 i 1939 el revolucionari ucrainià Lev Trotsky, perseguit pels estalinistes, es va refugiar a casa de l'artista, juntament amb l'esposa del comunista. Frida tindrà un romanç amb el líder comunista; a conseqüència d'aquest afer, després de l'assassinat de Trotxky, va ser acusada i arrestada com autora del crim. Posteriorment va ser deixada en llibertat, fet que també va ocórrer amb el seu marit.
El 1938, el poeta i assagista del surrealisme André Bretón qualifica la seva obra de surrealista en un assaig que escriu per a l'exposició de Kahlo en la galeria Julien Levy de Nova York. No obstant això, ella mateixa declara més tard: "Creien que jo era surrealista, però no ho era. Mai vaig pintar els meus somnis. Vaig pintar la meva pròpia realitat".
El 1939 exposa a la galeria Renón et Collea París gràcies a Bretón. Durant la seva estada a la capital francesa va relacionar-se amb el pintor Picasso i va aparèixer en la portada del Vogue francès.
A partir de 1943 va donar classes a l'escola La Maragda de Mèxic D.F. L'any 1944, Frida Kahlo va començar a escriure el seu diari personal. En una senzilla llibreta, les paraules s'hi alternaven amb dibuixos o s'alineaven per donar lloc a poemes que parlaven sobretot d'en Diego Rivera i del patiment.
A la primavera de 1953, la Galería de Arte Contemporáneo de Mèxic li va organitzar, per primera vegada, una important exposició. La salut de Frida era molt fràgil i els metges li van prohibir assistir, minuts després que tots els convidats es trobessin a l'interior de la galeria es van començar a escoltar sirenes des de l'exterior, la gent embogida es va dirigir a l'exterior, allí hi havia una ambulància acompanyada d'un escorta amb motocicleta. Frida Kahlo havia estat duta a la seva exposició en un llit d'hospital. Els fotògrafs i els periodistes es van quedar impressionats. Se la va col·locar en el centre de la galeria i la multitud va anar a saludar-la. Frida va explicar acudits, va cantar i va beure la tarda sencera. L'exhibició havia estat un èxit rotund.
Aquest mateix any li van haver de amputar la cama per sota del genoll a causa de una infecció de gangrena. Això la va sumir en una gran depressió que la va dur a intentar el suïcidi en un parell d'ocasions. Durant aquest temps, degut a que no podia fer gaire cosa, escrivia poemes als seus diaris, la majoria relacionats amb el dolor i remordiment: “Em van amputar la cama fa sis mesos; han estat segles de ortura i en alguns moments gairebé vaig perdré la raó. Encara tinc ganes de suïcidar-me. En Diego és qui m'atura per la meva vanitat de creure que li puc fer falta. Ell m'ho ha dit i jo m'ho crec. Però mai a la meva vida no havia patit tant. M'esperaré una mica”, va escriure l'11 de febrer del 1954.
Va morir a Coyoacán el 13 de juliol de 1954. Les seves últimes paraules en el seu diari van ser: "Espero que la marxa sigui feliç i espero no tornar". Va ser vetllada al Palau de Belles Arts de la Ciutat de Mèxic i el seu fèretre va ser cobert amb la bandera del Partit Comunista mexicà, cosa que va ser molt criticada per tota la premsa nacional. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres les alberga la Casa Azul de Coyoacán, lloc que la va veure néixer.
Als quatre anys de la seva mort, la Casa Azul es va convertir en el Museu Frida Kahlo.
[edita] Obra
De biaix molt personal, es caracteritza per una síntesi d'elements expressionistes i surrealistes, amb una temàtica popular i autobiogràfica.
Algunes d'elles són:
- Autorretrato con traje de terciopelo, 1926
- Autorretrato o "El tiempo vuela",1929
- Frieda y Diego Rivera o Frieda Kahlo y Diego Rivera,1931
- Henry Ford Hospital o La cama volando, 1932
- Autorretrato en la frontera entre México y los Estados Unidos, 1932
- Allá cuelga mi vestido o New York, 1933
- Autorretrato con collar, 1933
- Autorretrato con mono, 1938
- Lo que vi en el agua o Lo que el agua me dio, 1938
- El Guardián 1939
- El suicidio de Dorothy Hale, 1938/39
- Dos desnudos en un bosque o La tierra misma o Mi nana y yo, 1939
- Las dos Fridas, 1939
- Autorretrato con pelo cortado, 1940
- Diego en mi pensamiento o Pensando en Diego o Autorretrato como Tehuana, 1943
- La columna rota, 1944
- Moisés o Núcleo solar, 1945.
- Árbol de la esperanza mantente firme, 1946
- El Venadito o El venado herido o Soy un pobre venadito, 1946
- Autorretrato (obra de Frida Kahlo), 1948
- El abrazo de amor de El universo, la tierra (México), Yo, Diego y el señor Xólotl, 1949
- Diego y yo, 1949
- El marxismo dará la salud a los enfermos, 1954
[edita] Centenari del naixement de Frida Kahlo
En 2007 es van complir 100 anys del naixement de Frida, considerada pels crítics com l'artista mexicana més coneguda en el món. Durant tot l'any 2007, a Mèxic, es van organitzar diversos actes per commemorar l'aniversari. El més important va ser la gran exposició que, amb el títol de "Frida Kahlo 1907-2007. Homenaje Nacional", va organitzar-se al Palacio de Bellas Artes de la ciutat de Mèxic. Es van exhibir 354 peces de l'artista entre olis, dibuixos, aquarel·les, gravats, cartes i fotografies, que van conformar la mostra més gran mai exposada de Frida Kahlo, segons l'Instituto Nacional de Bellas Artes (INBA). L'exposició de l'artista, al seu tancament, havia superat la xifra total de més de 415.000 visitants; rècord d'assistència entre les exposicions fetes en el Palacio de Bellas Artes i una de les exposicions més visitades a Mèxic.
[edita] Enllaços externs
- Espectacle Viva la Frida Kahlo 1997-2007
- pàgina dels fans de Frida Kahlo
- Pàgina oficial de Frida Kahlo història, filosofia, fotografies, obra, Família Kahlo
