Frigis
| Tipus | grup humà i cultura arqueològica  |
|---|
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès · Armeni · Bàltic Cèltic · Eslau · Germànic · Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos · Armenis Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics Grecs · Indoaris Irànics · Llatins Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu · Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era muskhis. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam. Diu que venien de lluny, i desitjaven entrar en batalla.[1]
Segons Hesiqui, el nom de frigis en llengua dels lidis volia dir 'persones lliures' i és molt possible que aquest fos el seu nom. La gorra frígia és símbol de llibertat.
Algunes de les divinitats frígies eren Cíbele (també Rea o Agdistis), Sabazios (nom frigi de Dionís), Olimp, Hiagnis, Litierses i Màrsies.
La seva llengua, el frigi, s'ha relacionat amb l'antic georgià.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frigis |
- ↑ Homer. Ilíada, II, 862-863
- ↑ Allen, William Edward David. A History of the Georgian People: From the Beginning Down to the Russian Conquest in the Nineteenth Century (en anglès). Taylor & Francis, 1932, p.24. ISBN 0710069596.