Fritz Haber

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fritz Haber l'any 1918.
Premi Nobel
Premi Nobel de Química
(1918)

Fritz Haber(Breslau, Alemanya 1868 - Basilea, Suïssa 1934) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1918.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 9 de desembre de 1868 a la ciutat de Breslau, en aquells moments a Alemanya però que avui dia rep el nom de Wrocław i està situada a Polònia. El 1886 inicià els seus estudis de química a la Universitat de Heidelberg sota la tutela de Robert Bunsen, i posteriorment els amplià a la Universitat de Berlín, i a l'escola Tècnica de Charlottenburg (avui dia Universitat Tècnica de Berlín), on es doctorà sota la direcció de Carl Liebermann l'any 1891.

Abans de començar la seva carrera acadèmica treballà en el negoci químic del seu pare i a l'Institut Federal Suís de Tecnologia a Zuric amb Georg Lunge.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Des de 1894 fins al 1911, juntament amb Carl Bosch, desenvoluparen el procés de Haber, que és la formació catalítica d'amoníac sintètic a partir de nitrogen atòmic i hidrogen, en condicions atmosfèriques d'altat temperatura i pressió i que posteriorment, per oxidació en presència d'un catalitzador, pot transformar-se en àcid nítric. El procés Haber-Bosch fou una fita en la química industrial, perquè separava la producció de productes químics nitogenats, com fertilitzants i explosius químics, des de dipòsits naturals, especialment nitrat de sodi. La disponibilitat sobtada de fertilitzant nitrogenat barat se li atribueix evitar una catàstrofe o crisi de població, evitant així la catàstrofe prediat per Thomas Malthus, tot i que Alemanya ho aprofità per poder rearmar el seu arsenal.

Interessat en la recerca de reaccions de combustió, la separació d'or i d'aigua de mar, l'efecte d'absorció i l'electroquímica, durant la Primera Guerra Mundial fou el responsable de desenvolupar les primeres armes de destrucció massiva que es coneixen, entre ells diversos gassos verinosos com el gas mostassa, que es van utilitzar al camp de batalla amb el resultat de milers de víctimes mortals. Tot i l'oposició de la seva esposa, que se suïcidà en saber que Haber treballava en la creació d'armes de destrucció, Haber realitzà diversos estudis de l'efecte dels gassos, formulant una relació matemàtica simple entre la concentració de gas i el temps d'exposició necessari, coneguda com la regla de Haber.

El 1918 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química per la síntesi de l'amoníac a partir dels seus elements, excloent els seus treballs sobre armament químic. El premi fou anunciat el 13 de novembre de 1919 però no fou entregat fins al juny de 1920, i no fou molt ben rebut per la comunitat científica per la seva participació en l'armament de l'exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial.

Malgrat les seves contribucions durant la Gran Guerra, els nazis el van forçar a emigrar d'Alemanya l'any 1933 a causa del seu origen jueu. Emigrà fins a Anglaterra, establint-se uns quants mesos a Cambridge, i considerà la possibilitat d'establir-se al Mandat Britànic de Palestina, però finalment morí convalescent en un hotel de Basilea el 29 de juny de 1934.

Després de la mort[modifica | modifica el codi]

La seva segona muller, Charlotte, amb els seus dos fills s'instal·laren a Anglaterra, mentre el seu fill Hermann, nascut del seu primer matrimoni, emigrà als Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Molts dels membres de la família de Haber moriren en camps de concentració, possiblement enverinats per l'ús de la seva invenció, l'insecticida Zyklon B.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fritz Haber