Fritz Reiner
 Fritz Reiner descansant davant el piano |
|
| Naixença: | 19 de desembre de 1888 (Budapest, Hongria, |
|---|---|
| Defunció: | 15 de novembre de 1963 (als 74 anys) Nova York, Estats Units |
| Nacionalitat: |  Hongria nacionalitzat  Estats Units el 1928 |
Fritz Reiner (Budapest, Hongria, 19 de desembre de 1888 - Nova York, Estats Units, 15 de novembre de 1963) fou un director d'orquestra hongarès nacionalitzat nord-americà.
Va ser deixeble de Béla Bartók en l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest. Debutà com a director el 1909 amb Carmen en aquesta mateixa ciutat. Un anys després, fou contractat per l'Òpera de Ljubljana. El 1911, tornà a Budapest i fins 1914 fou director d'una companyia d'òpera en aquesta ciutat.
Es traslladà a Dresden el 1914 per a posar-se al front de l'Òpera d'aquesta ciutat. Allí conegué en Arthur Nikisch i en Richard Strauss. Dirigí precisament la primera representació a Alemanya de La dona sense ombra (1919). Després de passar uns anys en diverses ciutats europees, s'establí definitivament en Estats Units i el 1928 es nacionalitzà nord-americà.
Allí es féu càrrec de la direcció musical de diverses orquestres simfòniques (Pittsburgh i Chicago) i de teatres d'òpera (Filadèlfia i San Francisco). També fou un dels directors més habituals de les temporades del Metropolitan de Nova York.
El seu caràcter un tant despòtic i esquerp, no feia fàcil mantenir un bon clima en les seves relacions amb les orquestres. Malgrat això, fou un gran director amb un sentit precís del ritme i de les textures tímbriques. A Filadèlfia, dirigí l'estrena mundial de Amelia al ballo, de Gian Carlo Menotti (1937), i en el Metropolitan, la primera representació americana de The Rake's Progress d'Ígor Stravinski (1953).
Discografia seleccionada[modifica]
- Béla Bartók: Concert per a orquestra amb l'Orquestra de Chicago
- Béla Bartók: Música per a corda, percussió i celesta amb l'Orquestra de Chicago
- Ludwig van Beethoven: Concert per a piano núm. 5 (Emperador) amb l'Orquestra de la RCA
- George Bizet: Carmen amb Stevens, Peerce, Merrill, Albanese i l'Orquestra de la RCA
- Johannes Brahms: Concert per a piano núm. 1 amb Rubinstein i l'Orquestra de Chicago
- Johannes Brahms: Concert per a violí, op. 77 amb Heifetz i l'Orquestra de Chicago
- Antonín Dvořák: Danses eslaves, n. 1, 3,8, 9 i 10 amb la Filharmònica de Viena
- Ottorino Respighi Fonts de Roma, Pins de Roma amb l'Orquestra de Chicago
- Richard Strauss Salome amb Welitsch, Höngen, Svanholm, Sullivan i l'Orquestra del Metropolitan
- Giuseppe Verdi: Rèquiem amb Price, Björling, Elias, Tozzi i la Filharmònica de Viena
- Richard Wagner: Tristany i Isolda amb Melchior, Flagstad, Jansse, Kalter, List i la Filarmonica de Londres (enregistrament en viu)
Bibliografia[modifica]
La Discoteca Ideal de Intérpretes, pàgs. 367-68, d'Enciclopedias Planeta (ISBN 84-08-02160-5)
