Frogstomp
| Frogstomp | ||
|---|---|---|
| Àlbum de Silverchair | ||
| Publicat | 27 de març de 1995 | |
| Gravat | Diferents dates entre 27 de desembre de 1994 i 17 de gener de 1995 (total de 9 dies) als Festival Studios de Pyrmont, Nova Gal·les del Sud (Austràlia) | |
| Gènere | Grunge Post-grunge |
|
| Duració | 44:51 | |
| Discogràfica | Murmur/Epic Records | |
| Productor(s) | Kevin "Caveman" Shirley | |
| Crítiques professionals | ||
|
||
| Cronologia de Silverchair | ||
| Frogstomp (1995) |
Freak Show (1997) |
|
| Singles de Frogstomp | ||
|
||
Frogstomp (oficialment tot en minúscula: frogstomp) és l'àlbum debut de Silverchair, banda de rock alternatiu australiana. La seva publicació es va produir a principis de l'any 1995 quan els membres del grup només tenien quinze anys, sota el segell Murmur, subsidiària de Sony Records. Després de l'èxit obtingut a Austràlia, Epic Records va llançar l'àlbum als Estats Units i es va convertir en àlbum de platí segons la certificació RIAA.
Taula de continguts |
[modifica] Informació
El procés de gravació va ser força ràpid ja que totes les cançons estaven acabades des del 1992. En una entrevista durant la gravació de l'àlbum van confirmar que aquest s'havia de titular Llama's Revenge (en català, "La venjança de la llama") però que finalment el van canviar per Frogstomp en homenatge a una cançó de Floyd Newman dels anys 60.[1] Com a curiositat, en les notes de l'àlbum hi apareix la frase "No llamas were harmed in the making of this album" ("Cap llama ha patit danys durant la realització d'aquest àlbum"). Inicialment, la banda volia que Nick Launay s'encarregués de la producció però no estava disponible i finalment se'n va encarregar en Kevin Shirley.
Aquest treball representa el testament de l'estil inicial post-grunge de Silverchair, que contrasta amb el fusió experimental dels darrers àlbums i que divideix alguns fans. No obstant això, continua sent un dels treballs amb més èxit a Austràlia i es podria dir que és l'àlbum de grunge més popular d'una banda australiana. Degut a l'estatus de monument de la seva etapa adolescent, el grup ha decidit ignorar-lo durant els últims concerts en favor del so més original que han fet en els darrers treballs. Fins i tot, Johns va admetre que havien repudiat Frogstomp i Freak Show perquè aquests àlbums no estaven escrits per Silverchair, sinó per la seva banda d'institut. Cal recordar que quan van treballar en els dos primers àlbums, els membres del grup només tenien catorze i setze anys, i ara ja havien madurat suficientment com per tenir sentiments molt diferents als d'aquella etapa.[2]
La versió LP de l'àlbum es va publicar en un vinil verd amb la cançó de bonificació Blind, limitat a 3000 còpies a tot el món. També hi ha una edició limitada en casset.
En un entrega de premis de l'any 2007, Joel Madden, cantant de Good Charlotte, va declarar que havia perdut la seva virginitat escoltant Frogstomp. La revista Hit Parader va assenyalar l'àlbum en la llista dels 200 que tothom havia de tenir.
[modifica] Llista de cançons
- "Israel's Son" – 5:18 (Johns)
- "Tomorrow" – 4:26 (Johns, Gillies)
- "Faultline" – 4:19 (Johns, Gillies)
- "Pure Massacre" – 4:58 (Johns, Gillies)
- "Shade" – 4:01 (Johns, Gillies)
- "Leave Me Out" – 3:03 (Johns, Gillies)
- "Suicidal Dream" – 3:12 (Johns)
- "Madman" – 2:43 (Johns)
- "Undecided" – 4:36 (Johns, Gillies)
- "Cicada" – 5:10 (Johns, Gillies)
- "Findaway" – 2:56 (Johns)
[modifica] Posicions en llista
| Llista (1995) | Posició |
|---|---|
| Australian ARIA Albums Chart | 1 |
| U.S. Billboard 200 | 9 |
[modifica] Personal
- Daniel Johns – veus i guitarra
- Chris Joannou – baix
- Ben Gillies – bateria
[modifica] Referències
- ↑ «Silverchair > News Archives» (en anglès), gener 1995. [Consulta: 09/10/2008].
- ↑ Alessio, Dom. «Silverchair: skeletons in the closet» (en anglès). FasterLouder, 27/03/2007. [Consulta: 09/10/2008].
|
|||||||||||||||||||||||||||||