Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional
(es) Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional 
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | FMLN | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | socialisme nacionalisme d'esquerres populisme d'esquerres laborisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 10 octubre 1980 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Aliança Progressista Fòrum de São Paulo Permanent Conference of Political Parties of Latin America and the Caribbean (en)  | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Secretari general | Medardo González | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | fmln.org.sv | ||||
 | |||||
El Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (en castellà: Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional, FMLN) és un dels dos partits més importants en l'escena política del Salvador. Fou legalitzat el 1992, amb la signatura dels Acords de Pau de Chapultepec.
El nom[modifica]
L'organització va prendre el nom del dirigent rebel Farabundo Martí, que el 1932 va conduir a camperols i obrers a aixecar-se en armes per a transformar la societat salvadorenca. Per reprimir l'aixecament, l'exèrcit, sota el govern del general Maximiliano Hernández Martínez, va assassinar més de 30.000 camperols.
La repressió i el conflicte armat[modifica]
Des de la dècada de 1970, les nombroses desaparicions, tortures i assassinats de persones sospitoses de simpatitzar amb idees d'esquerres o simplement contra la dictadura, ja fossin camperols, estudiants, mossens o bisbes (Óscar Romero, mort el 1980), van obligar a molts a portar la seva activitat política des de la clandestinitat. Alguns marxen a les muntanyes, on s'organitzen diferents grups per a la lluita armada organitzada amb l'objectiu d'enderrocar els successius governs de la dictadura salvadorenca i fer una revolució socialista. Com a exèrcit va emprar nenes soldat.[1] Més endavant, adoptà una política per a deixar de reclutar nens i permetre que abandonaren les files davant la visió negativa que es tenia des de l'opinió pública.[2]
La formació d'un front comú[modifica]
El 17 de desembre de 1979, en el moment àlgid de crisi democràtica, les Forces Populars d'Alliberament Farabundo Martí (FPL, abril 1970), la Resistència Nacional (RN, maig 1978) i el Partit Comunista d'El Salvador (PCS, 1930) van subscriure el primer acord d'unitat amb la constitució de la Coordinadora Polític‑Militar (CPM). En el seu primer manifest del 10 de gener de 1980 es deixava oberta la possibilitat perquè s'incorporessin la resta d'organitzacions d'esquerra i es proclamava el caràcter democràtic de la revolució, els seus fonaments històrics, l'orientació socialista de la mateixa i els continguts programàtics immediats.
L'11 de gener de 1980 es va constituir la Coordinadora Revolucionària de Masses (CRM), integrada per les organitzacions de masses següents:
- Bloc Popular Revolucionari, BPR, de les FPL, nascut el 30 de juliol de 1975;
- el Front d'Acció Popular Unificat, FAPU, de la RN, nascut el setembre de 1974;
- les Lligues Populars 28 de Febrer, LP-28 de l'ERP, nascudes el març de 1977, després de les lluites populars en contra del frau electoral de febrer d'aquell any;
- la Unió Democràtica Nacionalista, UDN, partit polític legal utilitzat pel PCS per a la lluita política electoral i la creació de la coalició Unió Nacional Opositora, UN, amb els partits Demòcrata Cristià, PDC, i el Moviment Nacional Revolucionari, MNR, adherit a la socialdemocràcia, coalició que va guanyar les eleccions presidencials de febrer de 1972 i 1977, però que mai va accedir al poder pels fraus electorals de la dictadura militar;
- la Lliga per a l'Alliberament del PRTC va néixer l'abril de 1975 i el 1979 es va transformar en el Moviment d'Alliberament Popular, MLP.
El 22 de maig de 1980, va ser creada la Direcció Revolucionària Unificada (DRU), integrada per les FPL, RN, EPL i PCS. La DRU estava formada per tres membres de la comissió política de cada una d'aquestes organitzacions. El manifest de la DRU declarava: «Hi haurà només un lideratge, només un pla militar i només un comandament, només una línia política».
El 10 d'octubre de 1980 les quatre organitzacions formaren l'FMLN. En desembre del mateix any, la branca salvadorenca del Partit Revolucionari dels Treballadors Centreamericans es va separar de la seva organització central i es va afiliar a l'FMLN. Així, les organitzacions següents compongueren l'FMLN (per mida en el moment dels Acords de Pau el 1992):
- Forces Popular d'Alliberament Farabundo Martí;
- Partit Comunista d'El Salvador, braç armat Forces Armades d'Alliberament;
- Partit de la Revolució Salvadorenca, braç armat Exèrcit Revolucionari del Poble;
- Forces Armades de la Resistència Nacional;
- Partit Revolucionari dels Treballadors Centreamericans, braç armat Exèrcit Revolucionari dels Treballadors Centreamericans.
Els enfrontaments[modifica]
Després de la seva formació del front, l'FMLN va llançar una important ofensiva militar el 10 de gener de 1981. Durant tota la dècada dels vuitanta i fins a la signatura dels Acords de Pau el 1992, se succeeixen els enfrontaments entre la guerrilla de l'FMLN i l'exèrcit, amb l'ajut militar i econòmic del bloc soviètic, per una banda, i dels Estats Units, per l'altra. A més de l'exèrcit, el govern del Salvador utilitzà en la seva lluita contra "els insurgents" l'anomenada "guerra bruta" amb els esquadrons de la mort i les forces paramilitars.
La via política[modifica]
Després d'un llarg procés de negociacions, els Acords de Pau de Chapultepec (1992), permeten que l'FMLN es converteixi en un partit polític legalitzat. El 1995 desaparegueren les estructures internes dels cinc partits integrants de l'FMLN, formant-se una organització única.
En l'actualitat existeixen dues tendències dintre del partit, els "ortodoxos" (militants de l'antic Partit Comunista) i "renovadors" (militants de l'antic FPL). Tensions entre ambdós grups van dur a renúncies d'alguns militants al juny (305 militants) i juliol (305) del 2005.
El seu candidat a les darreres eleccions presidencials de 2004 va ser l'ortodox Schafik Handal, derrotat pel dretà Elías Antonio Saca González (ARENA).
Resultats electorals[modifica]
Eleccions presidencials[modifica]
| Any | Candidat | 1a volta | 2a volta | Resultat | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | |||
| 1994 | Rubén Zamora Rivas | 325,582 | 24.90 | 378,980 | 31.65 | Derrota 
|
| 1999 | Facundo Guardado | 343,472 | 29.05 | |||
| 2004 | Schafik Jorge Hándal | 812,519 | 35.68 | |||
| 2009 | Mauricio Funes | 1,354,000 | 51.32 | Electe | ||
| 2014 | Salvador Sánchez Cerén | 1,315,768 | 48.92 | 1,495,815 | 50.11 | |
| 2019 | Hugo Martínez | 389,289 | 14.41 | Derrota
| ||
| 2024 | Manuel Flores | Per determinar | ||||
Assemblea Legislativa[modifica]
| Any | Vots | % | Pos. | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1994 | 287,811 | 21.39% |  2n
|
21 / 84 |
21
|
Oposició |
| 1997 | 369,709 | 33.02% | 27 / 84 |
6
| ||
| 2000 | 426,289 | 35.22% | 31 / 84 |
4
| ||
| 2003 | 475,043 | 33.96% | 1r
|
31 / 84 |
= | |
| 2006 | 624,635 | 39.69% | 32 / 84 |
1
| ||
| 2009 | 943,936 | 42.60% | 35 / 84 |
3
|
Governm | |
| 2012 | 804,760 | 36.76% |  2n
|
31 / 84 |
4
| |
| 2015 | 847,289 | 37.23% | 31 / 84 |
= | ||
| 2018 | 521,257 | 24.54% | 23 / 84 |
13
| ||
| 2021 | 173,330 | 6.94% | 4t
|
4 / 84 |
19
|
Oposició |
| 2024 | Per determinar | |||||
Referències[modifica]
- ↑ García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 36. ISBN 84-934837-4-5.
- ↑ García Sotelo, 2006, p. 65.
Enllaços externs[modifica]
- FMLN Arxivat 2011-09-26 a Wayback Machine.